Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Estem en el temps de quaresma. Un tema important de la quaresma és la crida a la conversió i el record que mai no estarem prou convertits. Per això, les paraules profètiques són ben actuals: “converteix-te i creu en l’Evangeli”. Convertir-se és, sobretot, girar-se de cara i obrir el cor a aquest Déu que “tant ens vol” i que és “tan bo”. Deixar que Déu, amb la força del seu amor, ens renovi totalment per dins fins a tenir un “cor ben pur” i viure amb goig profund la comunió amb ell i amb els germans.

Aquest camí de conversió o renovació, a començar ara mateix, no el podem deixar per al final de la quaresma.

Convertir-se també és superar l’individualisme, el pensar en un mateix. Jesús ens convida a “fer el bé” i també a “ajudar els altres” per poder compartir l’amor i la generositat del nostre Pare.

La quaresma és una celebració comunitària. I alhora un compromís personal. L’Església, el món, la meva família no seran millors si no soc millor.

A l’evangeli d’avui, hem escoltat com l’esperit va conduir Jesús al desert durant quaranta dies com ja va fer amb els israelites durant quaranta anys. Jesús així fa seva la història del seu poble per redimir-la i per donar-li un nou significat i fer-la arribar a totes les nacions.

El desert sembla el lloc on Déu ha desertat i hagi donat permís al temptador per posar-nos a prova. Sense prova no hi ha autèntic creixement. A la vida travessem molts deserts, molts moments de dubte, moltes situacions de desolació, en aquests moments podem creure que Déu ens ha abandonat, que ja no es preocupa de nosaltres. És una oportunitat per exercir la confiança i la paciència, per enfortir-nos i renunciar als miratges de les solucions fàcils per preservar i caminar en fe.

Jesús assumeix la fragilitat de la condició humana i ens guia per aquests camins complicats.

Jesús esta amb nosaltres. Si fem un acte de fe de creure en Ell i estar a la seva sintonia, experimentarem la seva força. Aleshores el desert es converteix en una oportunitat per madurar i un lloc de trobada amb Déu.

%d bloggers like this: