19/11/2023 Diumenge 33 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 25,14-30)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que, a punt de marxar a terres llunyanes, cridà els seus servidors i els confià els seus béns. I a un li donà cinc talents, a un altre dos, a un altre un: a cadascun segons la seva capacitat; i marxà. De seguida, el qui havia rebut cinc talents se n’anà i negocià amb ells, i en guanyà altres cinc. D’igual manera, el qui n’havia rebut dos en guanyà altres dos. Però el qui n’havia rebut un se n’anà a excavar en la terra i hi amagà el diner del seu senyor. I després de molt de temps ve el senyor d’aquells servidors i passa comptes amb ells. I acostant-se el qui havia rebut cinc talents, en presentà altres cinc, dient: “Senyor, cinc talents m’has donat, mira, n’he guanyat altres cinc”. Li diu el seu senyor: “Bé, servidor bo i fidel! Com que has estat fidel en allò que és poc, et posaré sobre allò que és molt: entra en el goig del teu senyor”. S’acosta també el qui havia rebut dos talents, i diu: “Senyor, dos talents m’has donat. Mira, n’he guanyat altres dos”. Li diu el seu senyor: “Bé, servidor bo i fidel! Com que has estat fidel en allò que és poc, et posaré sobre allò que és molt: entra en el goig del teu senyor”. Acostant-se també el qui havia rebut un talent, diu: “Senyor, sabia que ets home dur, que segues on no has sembrat, i aplegues on no has escampat; i de por vaig anar a amagar el teu talent a terra. Aquí tens el que és teu”. I el senyor, responent-li, digué: “Servidor dolent i peresós! ¿Sabies que sego on no he sembrat i aplego on no he escampat? Convenia, doncs, que confiessis els meus diners als banquers, i en venir jo hauria rebut el que és meu amb els interessos. Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui té els deu talents. Perquè a tot el qui té se li donarà i abundarà; però a aquell que no té, fins i tot allò que té li serà pres. I al servidor inútil llanceu-lo a les tenebres exteriors: allí serà el plor i el cruixir de dents”».

DIUMENGE de la setmana XXXIII durant l’any A

Entendre la paràbola d’avui com a simple rendició de comptes, dividends i interessos és confondre eficàcia amb fidelitat. La primera regla del món és la competitivitat, l’eficàcia, els rendiments, per sobre del respecte a la dignitat de la persona i dels seus drets més inviolables. Al Regne, la regla és la segura fidelitat de Déu combinada amb la fràgil fidelitat de l’home i aquesta és la història trencadissa de la salvació. Ho diu el mateix amo quan se li presenten els seus criats: el premi als dos primers és per “haver estat empleats fidels i complidors” i “per haver estat fidels en poc temps, rebran càrrecs importants”.

L’home de la paràbola que se n’anava a l’estranger, va trucar als seus empleats i els va encarregar “els seus béns”. Magnífic encàrrec que indica màxima confiança; també Jesús ens ha encarregat cuidar els seus béns, aquells pels quals va donar la seva vida: el seu Cos, la seva Sang, la seva Mare, la seva Església, els pobres, els abatuts, els que no compten per el món i les seves gales, els silenciats, els oprimits. Bé, és cosa de mirar entre les mans quins béns en concret Ell m’ha encarregat tenir cura. Només se’ns demana fidelitat i en serem examinats quan torni el Senyor, que, per cert, no ha marxat del tot, sinó que continua amb nosaltres.