03/03/2024 Diumenge 3 (B) de Quaresma

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 2,13-25)

I era a prop la Pasqua dels jueus, i pujà Jesús a Jerusalem. I trobà en el temple els qui venien bous i ovelles i coloms, i els canvistes asseguts. I havent fet un flagell amb cordes, els expulsà tots del temple, i també les ovelles i els bous, i escampà els diners dels canvistes i tombà les taules. I als qui venien coloms els digué: «Traieu tot això d’aquí! No feu de la casa del meu Pare una casa de comerç». Els seus deixebles es recordaren que està escrit: «El zel de la teva casa em devora». Li respongueren, doncs, els jueus, i li digueren: «Quin signe ens mostres per fer aquestes coses?». Els respongué Jesús, i els digué: «Enderroqueu aquest temple i en tres dies el tornaré a alçar». I digueren els jueus: «En quaranta-sis anys s’edificà aquest temple, i ¿tu en tres dies l’alçaràs?». Però ell parlava del temple del seu cos. I quan va ressuscitar d’entre les morts, es recordaren els seus deixebles que deia això, i cregueren en l’Escriptura i en les paraules que havia dit Jesús.

I quan era a Jerusalem durant la festa de la Pasqua, molts cregueren en el seu nom, veient els signes que feia. Però ell, Jesús, no se’ls creia, perquè els coneixia tots; i perquè no tenia necessitat que ningú li donés testimoni sobre l’home, ja que ell sabia què hi ha en l’home.

DIUMENGE de la setmana III quaresma any B

Amb el gest d’expulsar els mercaders, Jesús s’oposa a una manera d’entendre la relació de l’home amb Déu:

– Lluita contra la temptació innata del creient de comerciar amb Déu.
– Trenca amb la configuració “arquitectònica” i piramidal del culte. El temple separa i filtra l’accés de les diverses categories de creients. Així es converteix en fonament de privilegis i garantia de perpetuació de drets adquirits als responsables del culte.

– S’oposa també a una religiositat del compliment. L’home no és el protagonista complidor, capaç de ser bo i d’apuntar-se un tant davant de Déu; no és el compliment el que salva.

Pot desaparèixer el temple de pedra, però Déu continuarà present al mig del seu poble. Jesús inaugura una manera de relacionar-se amb Déu. Ell és la referència única, la paraula viva que expressa tot el missatge de Déu.
Però cadascú també és temple. Déu sempre hi és amb l’altre, i es manifesta sobretot al rostre del feble i del que pateix per la injustícia.

A “el nou temple” no hi ha diferències, filtres i categories, sinó carismes complementaris que busquen la comunió i la diversitat de funcions, i que es posen a disposició dels altres per constituir un cos, expressió de l’amor de Déu.