09/06/2024 Diumenge X (B) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 3,20-35)

En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: «Ha perdut el seny!».

Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I encara: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis». Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: «Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més». Jesús va parlar així perquè deien d’Ell que tenia un esperit maligne.

Arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d’Ell. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen». Ell els respon: «¿Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

DIUMENGE de la setmana X any B

L’evangeli de Marc, després d’una llarga travessia, acompanya Jesús de tornada a casa. Podríem imaginar que l’esperen alguns dies de descans, o unes tardes tranquil·les amb veïns i familiars, però novament, s’aglomera una gran munió, de manera que “no podien ni tan sols menjar”. Les necessitats eren tantes que Jesús i els seus amics es veien totalment absorbits per l’atenció a les persones que hi acudien. El servei, quan es fa des del cor, no respecta els horaris, les dates o els calendaris fixos; la mesura la dóna la generositat, cosa que pot semblar estranya en una societat mercantilista on el bé es quantifica, es mesura, on l’egoisme i el càlcul són les actituds predominantment acceptades.

“Està fora de si”, “està boig”: és la interpretació que fan els qui estan fora de la dinàmica del servei. De manera que, els seus parents el buscaran per fer-se’n càrrec. És una bogeria servir fins a l’extrem, és una bogeria compartir i treballar pels necessitats, és una bogeria perdre’s a si mateix per donar vida als altres. Però potser caldrà més bojos, capaços de deixar de banda els seus propis interessos mesquins, i lliurar-se alegres i generosos al servei i al treball per aquelles persones excloses i oblidades del nostre món.