12/11/2023 Diumenge 32 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 25,1-13)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Aleshores el regne dels cels es podrà comparar a deu verges, les quals, havent pres les seves llànties, sortiren a rebre l’espòs. I cinc d’elles eren insensates i cinc prudents. En efecte, les insensates, quan agafaren les seves llànties, no se’n van endur oli; en canvi les prudents prengueren oli en les seves ampul·les juntament amb les seves llànties. Com que l’espòs trigava, s’endormiscaren totes i s’adormiren. A mitja nit es produí un clam: “L’espòs és aquí! Sortiu a rebre’l!”. Llavors s’aixecaren totes aquelles verges i prepararen les seves llànties, però les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos del vostre oli, que les nostres llànties s’apaguen”. Respongueren les prudents, dient: “No fos cas que no arribés per a nosaltres i vosaltres; és millor que aneu als qui en venen i compreu-ne”. I mentre anaven a comprar-ne, vingué l’espòs, i les que estaven preparades entraren amb ell a les noces, i es tancà la porta. Finalment arribaren també les altres verges, dient: “Senyor, Senyor, obre’ns!”. Però ell, responent, digué: “En veritat us ho dic: no us conec”. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora».

DIUMENGE de la setmana XXXII durant l’any A

 

L’evangeli del dia d’avui ens porta la paràbola de les deu verges, prudents i nècies, que estaven esperant el nuvi. «El nuvi» designa Jesús mateix.

La paràbola ens ensenya que el final de cada persona depèn del camí que es triï. Noies nècies són les que han escoltat el missatge de Jesús però no ho han portat a la pràctica. Noies prudents són les que ho han traduït a la seva vida, per això entren al banquet del Regne.

Seria bo preguntar-nos de quina mena és l’oli que alimenta les nostres làmpades. Seria bo examinar com treballem dia a dia per augmentar la intensitat del nostre foc i de les nostres reserves. O potser desaprofitem les ocasions de crear fraternitat, d’estimar i servir els germans?

La provisió d’oli-amor ens assegura l’entrada al Regne de Déu. Aquest oli no és possible rebre’l dels altres ni prestar-lo a ningú. És personal i intransferible. Cadascú ha de disposar-ne per alimentar el llum de la seva pròpia vida, vida que, sense ell, s’apaga per instants.