23/06/2024 Diumenge 12 (B) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 4,35-41)

I els digué [Jesús] aquell dia, quan es va fer tard: «Travessem a l’altra banda». I havent acomiadat la multitud, se l’enduen en la barca tal com era; i altres barques eren amb ell. I s’aixeca una gran tempesta de vent i les onades es ficaven en la barca, de tal manera que ja s’omplia la barca. I ell era a la popa, sobre un capçal, dormint; i el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens perdem?». I aixecant-se, increpa el vent i diu al mar: «Calla, emmudeix!». I el vent cessà, i es feu una gran bonança. I els digué: «Per què sou porucs? ¿Encara no teniu fe?». I temeren amb un gran temor, i es deien els uns als altres: «Qui, doncs, és aquest, que fins al vent i el mar l’obeeixen?».

DIUMENGE de la setmana XII any B

L’evangeli d’avui ens ofereix de nou un relat carregat de símbols. Cap al tard, el mestre, que ha estat ensenyant a la multitud a la vora del mar els diu als seus amics: “passem a l’altra riba”. La tarda, hora de recolliment, quan el mar es torna més perillós, Jesús sembla plantejar un repte nou: “passar a l’altra banda”. Quan es tanca el dia i segurament el desig dels seguidors és tornar a casa, Jesús convida a un nou moviment, a una nova sortida. La missió mai no acaba i cal conservar la capacitat de canviar, de moure’s, de crear, de començar sempre de nou. Però aquesta dinàmica no és fàcil: S’aixequen les borrasques i les onades amenacen d’enfonsar l’embarcació.

Aleshores la comunitat amenaçada sent por, i experimenta un sentiment d’abandó. Jesús cansat al final de la jornada, dorm i ens recorda la seva humanitat i la seva proximitat.

Jesús és despertat pels seus amics amb crits i reclams… Així solem sovint cridar l’atenció de Déu quan, en moments de tempesta ens sentim abandonats per ell. Però Jesús calma la confusió i ens convida a renovar sempre la fe. Per què temeu? Si hem vist una vegada i una altra l’amor de Déu, si hem experimentat la seva presència a la nostra vida. Per què dubtar? Atrevim-nos doncs a passar a l’altra riba, a sortir de nosaltres mateixos entrant en la dinàmica de Jesús, confiats que cap tempesta podrà enfonsar la nostra embarcació, ja que Jesús mateix viatja amb els seus enviats.