07/04/2024 Diumenge 2 de Pasqua

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 20,19-31)

En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».

Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».

I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».

I molts altres signes feu Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.

Octava de Pasqua LA DIVINA MISERICÒRDIA

Tomàs, quan va arribar, va trobar els deixebles exuberants i alegres per l’aparició de Jesús Ressuscitat. Ho estem nosaltres? Resplendeixen les nostres cares, les nostres obres, les nostres actituds per la trobada que hem tingut amb Jesús? O potser no reflecteix el nostre aspecte l’orgull i la pertinença a la comunitat del ressuscitat?

Nosaltres, en cert sentit, tenim fins i tot més mèrit que Sant Tomàs. Aquest va necessitar proves per creure; va haver de palpar el cos de Jesús per convèncer-se; de mirar els peus de Crist per assegurar-se del que li deien. Nosaltres al contrari, segles després, confiem en el testimoniatge d’aquells apòstols que, encara que espantats, van viure amb emoció les últimes hores de Jesús i amb sorpresa les primeres del seu ser ressuscitat.

I tenim mèrit, per creure en temps d’incredulitat; per fiar-nos encara que no vegem; per deixar-nos portar per la força de l’Esperit encara enmig de tant vendaval que atordeix i congela consciències i ànimes; per confessar, fins i tot públicament, que Jesús continua sent el Senyor i el Déu de la nostra existència, el motor del nostre viure i la raó d’aquesta trobada dominical.