14\05\2023 Diumenge 6 (A) de Pasqua

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 14,15-21)

 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell».

DIUMENGE VI DE PASQUA L’ANY A

Aquesta segona secció del primer discurs d’Adeu ressalta amb insistència el verb estimar, cosa que apareix explícitament al principi i al final del text. El que expressa la frase inicial: “si m’estimeu, guardareu els meus manaments” constitueix un convenciment profund de la comunitat de sant Joan. L’amor no es pot reduir a un sentiment romàntic. S’autentifica a la praxi: en el compliment dels ensenyaments de la persona estimada.

Jesús se n’ha anat corporalment i els seus poden sentir-se sols, fins i tot perduts; trobar-se com a “orfes”. És important saber on és Jesús, per trobar-se amb Ell. La comunitat experimenta la presència de Jesús precisament per l’Esperit. A través de la seva actuació el Ressuscitat roman per sempre amb els seus. Podem percebre’l, “veure’l” per la fe, conèixer els seus ensenyaments, seguir el seu estil de vida. La presència de l’Esperit a la comunitat representa una realitat tan imprescindible que constitueix la garantia segura per percebre la presència del Ressuscitat enmig dels seus.

A través de l’acció de l’Esperit “que viu amb vosaltres i que està amb vosaltres”, Déu “sacralitza” l’home i, a través d’ell, tota la creació. El Pare ja no pot ser considerat com un Déu llunyà i distant, sinó que es converteix així en el que s’acosta l’home en Jesús i viu amb els creients, formant comunitat amb qui mostra el seu amor.