10/12/2023 Diumenge 2 (B) d’Advent

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 1,1-8)

Principi de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu. Com està escrit en el profeta Isaïes: Heus aquí que jo envio el meu missatger davant teu, el qual prepararà el teu camí. Veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes», Joan Baptista es feu present al desert predicant un baptisme de penitència per a remissió dels pecats. I acudien a ell tota la regió de la Judea i tots els de Jerusalem. I eren batejats per ell en el riu Jordà, tot confessant els seus pecats. I Joan portava un vestit de pèl de camell i un cenyidor de cuir a la cintura, i menjava llagostes i mel silvestre.

I predicava, dient: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne d’ajupir-me davant d’ell per desfer-li la corretja de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

DIUMENGE de la setmana II advent l’any B

Aquesta “espera imminent” envolta tota l’escena del Nou Testament. Amb aquesta esperança activa, cal preparar el camí al Senyor. Certament és el Senyor qui s’acosta a nosaltres: és un do. Però no ens podem asseure a esperar. L’esperança de la meta final, donada per Déu, es converteix en estímul per treballar al nostre món, per donar-li un altre estil, per prestar-li una altra humanitat, perquè tingui, quan sigui possible, les característiques de la meta a què el deixeble de Jesús es dirigeix.

Aquestes característiques són les que expressen les preferències de Jesús. Les que promouen tantes persones a favor de la justícia per a tot ésser humà. I això no s’aconsegueix sense el nostre propi patiment, sense aquest afany que no només mira per un mateix, sinó també pels altres. Estant evangèlicament al costat dels pobres i compartint empàtica ment la seva situació, l’esperança, lluny de debilitar-se, reviurà. No hi ha millor clima per mantenir l’esperança que la proximitat efectiva als pobres.

Si només esperem esdeveniments extraordinaris no sabrem assaborir i aprofitar el que és extraordinari de cada moment, de cada segon, la petita porta per la qual pot entrar el Messies.

Només podrem esperar i desitjar un cel nou i una terra nova on habiti la justícia si mirem amb sensibilitat el nostre món.