25/06/2023 Diumenge 12 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 10,26-33)

 En aquell temps, Jesús digué als Apòstols: «No tingueu por dels homes, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.

»I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».

DIUMENGE de la setmana XII durant l’any A

La missió, que Jesús confia als seus deixebles, genera en ells una sensació de por. Els deixebles de Jesús saben que, per predicar amb llibertat, a Joan Baptista l’ha portat Herodes a la presó i li ha tallat el cap; i estan veient que el mateix Jesús, encara que aconsegueixi l’aplaudiment dels senzills, ensopega amb la resistència dels dirigents. Aquest és el context en què Jesús els repeteix tres vegades la consigna: “No tingueu por” a anunciar l’evangeli del Regne

Els deixebles que Jesús envia al món han de ser molt valents a l’anunci del missatge, sense rebaixar les seves exigències, oferint una versió descafeïnada de l’evangeli, ni justificar la mediocritat en el seguiment. Posar-se de part de Jesús davant dels homes exigeix fidelitat sense esquerdes, i això ens assegura que Jesús es posarà de part nostra davant el Pare del cel. Obrir alguna fissura és col·locar-se al pendent de negar-lo, i llavors ell ens negarà davant del Pare del cel.

La vida sense risc no és l’aventura a què està cridada; l’aventura pertany a la constitució humana. Per això encara és temps de pioners, de persones arriscades: cooperants, missioners, cercadors/es, pelegrins, viatgers d’increïbles recorreguts pel món. Són els profetes del risc i de la fraternitat; del risc, perquè sempre serà un risc obrir-se al cor de l’altre hi ha la cultura del diferent; de la fraternitat, perquè, en el fons, obrir camins és la manera de fer germans/es. El món els deu molt a aquests pioners, aventurers, gent del risc.