Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 10,1-10)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys».
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. Per això Jesús continuà: «Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».
El bon pastor
A molts països tropicals són gairebé desconeguts els ramats d’ovelles cuidades pel seu pastor. Eren i són molt comuns al món antic de tota la conca de la Mediterrània. A l’evangeli de Joan la senzilla paràbola sinòptica de l’ovella perduda (Mt 18,12-14; Lc 15,3-7) es converteix en una bella i llarga al·legoria en què Jesús es presenta com el Bon Pastor, amo del ramat pel qual s’interessa, no com els lladres i saltejadors que escalen les parets de la cleda per matar i robar. Per descomptat que a l’al·legoria el ramat, les ovelles, som els deixebles, els membres de la comunitat cristiana.
L’evangelista, preocupat per la marxa dels fidels a càrrec seu, vol exposar, de manera simbòlica, la gran transcendència que té la reunió de la comunitat al voltant de Crist. Tant la família dels fills i germans formada pels seguidors del Jesús terrenal, a la qual aquí es fa especial referència, com la comunitat formada en el moment que es va escriure l’evangeli, com les nostres pròpies comunitats d’avui, han d’estar allunyades dels falsos dirigents, que porten per camins erràtics els creients amb risc per a la seva vida espiritual i salvació eterna. Es fa una forta crida, per tant, per congregar-se al voltant de Jesús, i implícitament, també, al voltant dels qui imiten el seu comportament.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...