Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 12,13-21)
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència». Ell li respongué: «Home, ¿qui m’ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?». Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns».
I els explicà una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: ‘Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?’. I es va dir: ‘Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te’. Però Déu li digué: ‘Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?’. Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu».
DIUMENGE DE LA SETMANA XVIII L’ANY C
A Jesús, com a Mestre, se li acosten dos germans en litigi i li supliquen que posi ordre, que faci justícia. Jesús sap posar-se al seu lloc: Ell no ha vingut al món com a jutge jurídic, legal. Va més enllà del que és extern: “Ell traurà a la llum els pensaments íntims dels homes”, va a l’arrel dels problemes, que està al cor de l’ésser humà. Per a Ell és més important desemmascarar la cobdícia que ens domina, que fer valer els drets de cadascú.
El primer és la justícia. Però pot passar que quan tinguem el que és just, el que ens correspon com a fills i germans, ambicionem més.
“Feliços els qui tenen l’esperit del pobre, perquè seu és el Regne del Cel” No ambicionar res més del necessari, agrair allò que ja tenim, allò que avui se’ns regala, aquest és l’esperit del pobre. No són les possessions les que ens donen la vida. “Ell, Jesús, és la nostra riquesa.” “Jo he vingut perquè tinguin vida, i en tinguin en abundància”.
Tots coneixem persones avares, amb moltes riqueses materials que viuen esparracament, sense capacitat de gaudir el que tenen. Això és amassar riqueses per a si i no ser rics davant Déu. Enriquir-se en Déu, és viure com Jesús; enriquir-se en Déu és amassar una única fortuna: la de l’amor, la de les bones obres amb els més petits i desafavorits.