Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 22,34-40)
En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar als saduceus, es reuniren tots plegats. I un d’ells, doctor de la Llei, l’interrogà amb intenció de temptar-lo: «Mestre, quin és el gran manament en la Llei?». I li digué: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el gran i primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments tota la Llei en depèn, i els Profetes».
DIUMENGE de la setmana XXX durant l’any A
Quan els juristes pregunten a Jesús per la llei més important esperen que ell cometi un error i es pronunciï contra la Llei mateixa. Jesús se’ls avança i els fa veure que a la Llei el més important és l’amor a Déu i l’amor al proïsme. L´amor és l´esperit mateix de la legislació divina.
En col·locar aquests dos manaments com l’eix de tota l’Escriptura, Jesús posa en primer lloc l’actitud filial pel que fa a Déu i la solidaritat inter-humana com els fonaments de tota la vida religiosa. Fins i tot, la interpretació adequada de l’Escriptura (la Llei i els Profetes) depèn que siguin compresos i assumits aquests dos imperatius ètics.
Nosaltres vivim avui en societats que tenen moltes més normes que el poble jueu, fins i tot les nostres esglésies tenen extenses legislacions. Vivim també en un món que té moltíssims més milions de pobres oprimits sota la usura internacional, que els pobres oprimits pels quals van clamar els profetes. La Paraula de Jesús que avui recordem i actualitzem en la nostra celebració és una invitació a sacsejar la nostra passivitat, a recuperar la indignació ètica davant la situació intolerable d’aquest món anomenat modern i civilitzat, hi ha de tornar al punt essencial de l’Evangeli, al manament principal, als dos amors.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...