17/09/2023 Diumenge 24 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 18,21-35)

 En aquell temps, Pere s’acostà, i li digué: «Senyor, quantes vegades pecarà contra mi el meu germà, i el perdonaré? ¿Fins a set vegades?». Li diu Jesús: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.

I així, el regne dels cels s’assembla a un home, un rei, que va voler passar comptes amb els seus servents. I havent començat a passar-los, li’n van portar un que devia deu mil talents. I no tenint amb què pagar, l’amo manà que fos venut ell, i la muller, i els fills, i tot el que tenia, i que se li pagués. I llançant-se el servent als seus peus, es prosternà, i li deia: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré tot”. Però compadit el senyor d’aquell servent, el deixà anar i li condonà el deute. I quan sortí aquell servent, es trobà amb un dels seus companys que li devia cent denaris, i agarrant-lo l’ofegava, dient: “Torna el que deus!”. Llançant-se, doncs, als seus peus, aquell company el pregava, dient: “Tingues paciència amb mi i t’ho tornaré”. Però ell no ho volgué, sinó que anà a ficar-lo a la presó fins que tornés el deute.

Veient els seus companys el que succeïa, s’entristiren molt i anaren a contar al senyor tot el que havia passat. Aleshores el cridà el seu senyor, i li digué: “Servent malvat, tot aquell deute te l’havia condonat perquè m’ho vas suplicar. ¿No esqueia que també tu et compadissis del teu company, com jo m’he compadit de tu?”. I enrabiat el senyor, el posà en mans dels botxins fins que pagués tot el deute. Així també el meu Pare celestial farà amb vosaltres, si cadascun no perdona el seu germà de tot cor».

DIUMENGE de la setmana XXIV durant l’any A

A l’evangeli, una altra vegada Pere salta a l’escena per consultar a Jesús sobre temes candents a l’ambient jueu en què creix la comunitat cristiana. Però l’actitud de Pere és la del deixeble que vol claredat sobre la proposta del mestre. No és l’actitud arrogant dels Fariseus i els Lletrats que volen posar a prova Jesús i trobar un gran error que ofengui l’ortodòxia jueva per tenir de què acusar-lo.

Pere pregunta pel límit del perdó. Però per a Jesús, el perdó no té límits, sempre que el penediment sigui sincer i veraç. Per explicar aquesta realitat, Jesús fa servir una paràbola. La pregunta del Rei centra el tema de la paràbola: no havies d’haver perdonat com t’he perdonat jo?

La comunitat de Mateu ha de resoldre aquest problema perquè està afectant la seva vida. El perdó és un do, una gràcia que procedeix de l’amor i la misericòrdia de Déu. Però exigeix obrir el cor a la conversió, és a dir, a obrar amb els altres segons els criteris de Déu i no pas els del sistema vigent. Com diria el joglar de la fraternitat, Francesc d’Assis, “perquè és perdonant com soc perdonat”.

En la catequesi tradicional de l’Església catòlica s’exigien cinc passos, potser massa formals, per obtenir el perdó dels pecats: «examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit de l’esmena, confessar-los tots, i complir la penitència». De manera que el perdó i la reconciliació, si bé són una gràcia de Déu, també exigeixen un camí pedagògic i tangible que posi de manifest el desig de canvi i un compromís seriós per reparar el mal i evitar el mal.

En aquest sentit, les nostres comunitats cristianes han de ser espais propicis i actius a favor d’una veritable reconciliació basada en la Justícia, la Veritat, la misericòrdia i el perdó. Però mai l’Evangeli no crida a tolerar la impunitat.