05/11/2023 Diumenge 31 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 23,1-12)

Aleshores Jesús parlà a les multituds i als seus deixebles, dient: «Sobre la càtedra de Moisès s’han assegut els escribes i els fariseus. Totes les coses que us diguin, feu-les i observeu-les, però no feu segons les seves obres, ja que diuen i no fan. Perquè lliguen fardells pesats i insuportables, i els carreguen damunt les espatlles dels homes, però ells ni amb el dit no els volen moure. Totes les seves obres les fan per tal de ser vistos pels homes; per això eixamplen les seves filactèries i engrandeixen les franges. Els agrada el primer lloc en els convits i els primers seients en les sinagogues, i de ser saludats en les places, i que la gent els anomeni Rabbí. Però vosaltres, no vulgueu que us diguin Rabbí, perquè un és el vostre Mestre, i tots vosaltres sou germans. I de vosaltres, no vulgueu anomenar ningú Pare sobre la terra, ja que un és el vostre Pare, el celestial. I no us digueu Mestres, perquè el vostre Mestre és un, el Crist. El qui és més gran de vosaltres serà el vostre servidor. El qui s’exalci serà humiliat, i el qui s’humiliï serà exalçat».

DIUMENGE de la setmana XXXI durant l’any A

Hi ha un refrany que diu: “Una cosa és predicar i una altra donar blat“”. Amb ell es podria resumir la denúncia severa i la desqualificació radical que Jesús fa a l’evangeli; sobretot, si es té en compte que inicialment s’adreça als mestres religiosos d’Israel i al grup religiós més prestigiós. A uns i altres Jesús els retreu la seva incoherència i la seva falsedat “perquè no fan el que diuen”. Encara que el més dramàtic de la seva situació és el reconeixement que sent posseïdors de la veritat aquesta no els valia per a res perquè no la posaven en pràctica. Per això Jesús adverteix “feu i compliu el que us diguin, però no feu el que ells fan”. Aquesta era la seva veritable desgràcia.

Des de les paraules de Jesús ens fem tres preguntes per a una revisió d’urgència:

– Què és el que estem fent avui els creients que a no poques persones els estem transmetent la idea que la fe és més “una càrrega pesada” que una experiència alliberadora o una força poderosa per suportar els pesos i pesars de la vida?

-Sentim nostàlgia d’altres temps, no gaire llunyans, en què els creients gaudien del reconeixement social i ens dolem que avui se’ns neguin “primers llocs”?

-La nostra experiència de la fe ens porta a sentir-nos per sobre dels que no en tenen, o, més aviat, ens impulsa a ser servidors joiosos i humils de totes les persones? Les paraules de Jesús desemmascaren una falsa religiositat que des de sempre ens està amenaçant a tots els creients i ens conviden a una revisió permanent de la nostra manera d’entendre i de viure la fe.