15/10/2023 Diumenge 28 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 22,1-14)

En aquell temps, Jesús proposà aquesta paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: ‘Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!’.

»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.

»Llavors va dir als seus servents: ‘El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: ‘Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?’. Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: ‘Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents’. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits».

DIUMENGE de la setmana XXVIII durant l’any A

La paràbola dels convidats que es neguen a assistir al banquet era dirigida contra les autoritats religioses que no es van prendre seriosament la proposta de Jesús. L’escenari és la vinya que recorda el càntic d’Isaïes (Is 5, 1-4), i altres paràboles (Mt 21, 33-46; Jn 15, 1-2). La resposta dels convidats és descortès, violenta i absolutament desproporcionada a la invitació. El rei convida a una festa i la resposta és la indiferència i l’agressivitat. Els convidats estan més interessats en els seus negocis i se senten tan importunats pels missatgers que no dubten a treure’s la molèstia del mig.

D’aquesta manera, Jesús proposa una comprensió de la resposta de la gent davant el projecte de Déu. Molts estan tan imbuïts als seus negocis que bé poden rebre una ambaixada celestial sense que es preocupin a donar alguna resposta. Altres estan tan ficats en els seus esquemes religiosos que senten com un destorb la invitació dels missatgers a participar de la festa a què el rei convida. El regne de Déu és un banquet festiu, però nosaltres correm el perill de convertir-lo en un funeral. Això que va passar a Israel ens pot passar a nosaltres. Déu envia els seus profetes per convidar-nos a la festa, però nosaltres preferim fer sonar la matraca de cada dia. Nosaltres idolatrem els nostres projectes i la nostra tranquil·litat, però demonitzem els que ens conviden a la gran festa de Déu, on tots, sense excepció, estem convidats.