16\07\2023 Diumenge 15 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 13,1-23)

En aquell dia, sortint Jesús de la casa, s’assegué a la vora de la mar, i s’aplegaren amb ell grans multituds, de manera que pujà a una barca, per tal d’asseure-s’hi, i tota la gent s’estava dreta a la vora de la mar.

I els parlà de moltes coses en paràboles, dient: «Heus aquí que sortí el sembrador a sembrar. I mentre ell sembrava, [uns grans] caigueren arran del camí, i vingueren els ocells i se’ls menjaren. Altres caigueren en pedregar, on no tenien gaire terra, i de seguida germinaren perquè no tenien gruix de terra. I havent sortit el sol, es van cremar i, perquè no tenien arrels, s’assecaren. Uns altres caigueren entre espines, i cresqueren les espines i els ofegaren. Uns altres caigueren en terra bona, i donaren fruit, un de cent, un altre de seixanta, un altre de trenta. El qui tingui orelles, que escolti».

I acostant-se els deixebles, li digueren: «Per què els parles en paràboles?». Ell, responent, els diu: «Perquè a vosaltres us ha estat donat de conèixer els misteris del regne dels cels, però a ells no els ha estat donat. Perquè, al qui té, se li donarà i abundarà; però al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres. Per això els parlo en paràboles, perquè mirant, no veuen, i sentint-hi, no senten ni entenen. I es compleix amb ells la profecia d’Isaïes, que diu: Amb l’oïda oireu i no entendreu, i mirant, mirareu, i no hi veureu. Perquè s’ha endurit el cor d’aquest poble, i amb orelles mal dispostes han escoltat. I han aclucat els seus ulls, no sigui cas que amb els ulls hi vegin i amb les orelles hi sentin i amb el cor entenguin i es converteixin i els guareixi.

Però benaurats els vostres ulls perquè hi veuen, i les vostres orelles perquè hi senten. En veritat, doncs, us dic: molts profetes i justos desitjaren veure les coses que veieu i no les veieren, i sentir les coses que sentiu i no les sentiren!

Vosaltres, doncs, escolteu [el sentit de] la paràbola del sembrador. Tot el qui sent la paraula del regne i no entén, ve el Maligne i roba el que ha estat sembrat en el seu cor: aquest és el que ha estat sembrat arran del camí. El que ha estat sembrat en el pedregar, aquest és el qui sent la paraula i de seguida la rep amb goig, però no té en si arrel sinó que és de curta durada; i, vinguda la tribulació o la persecució a causa de la paraula, de seguida s’escandalitza. El que ha estat sembrat entre espines, aquest és el qui escolta la paraula, però les preocupacions del segle i l’engany de les riqueses ofeguen la paraula i queda sense fruit. Però el que és sembrat en terra bona, aquest és el qui escolta la paraula i entén, i dona fruit i en produeix, un cent, un altre seixanta, i un altre trenta».

DIUMENGE de la setmana XV durant l’any A

En aquesta paràbola els elements decisius són la qualitat excel·lent de la llavor i la disposició del terreny. El sembrador llança una llavor d’excel·lent qualitat i ho fa amb la generositat i l’esperança de qui estima el seu camp de cultiu. No estalvia esforç ni llavors; les col·loca fins i tot en llocs on no es podria esperar cap resultat ja que el seu interès no és conservar sinó esperar que aquesta llavor faci fructificar tots els sectors de la seva parcel·la. L’altre element decisiu, el terreny, respon de diferent manera segons la ‘qualitat’ de la terra. La bona disposició de cada tros de la parcel·la constitueix el factor decisiu per a l’èxit de l’empresa. La llavor és bona, però no sempre el terreny que respon de manera desigual.

Com preparar la terra perquè el Senyor pugui conrear la seva Paraula en nosaltres?

Fomentant l’esperança, cultivant els valors de l’evangeli: la fraternitat, la misericòrdia, la pau, la resistència, la solidaritat amb el dolor dels altres.

Assumint el patiment: resistir en temps d’inclemència i hivern mentre que la planta arrela fermament a la terra; il·luminar el que és nou suposa esforç, sacrifici.

Convertint la dificultat en oportunitat; potser en la dificultat se’ns revela l’avantsala d’un part i l’enllumenament d’una vida nova; certament el dolor ajudarà a ser més humans, més sensibles, més comprensius, més humils davant dels homes i davant de Déu.

Cultivant l’agraïment i la joia, perquè tot és gràcia.