25/09/2022 Diumenge XXVI (C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 16,19-31)

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: ‘Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames’. Abraham li respongué: ‘Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí’.

»El ric va insistir: ‘Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments’. Abraham li respongué: ‘Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin’. El ric insistí encara: ‘No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran’. Abraham li digué: ‘Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti’».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXVI L’ANY C

Amós és un home del desert; per això és summament sensible a la injustícia social en totes les seves formes. El profeta no pot suportar que el luxe insulti descaradament la misèria. En nom de Déu condemna sense pal·liatius el malbaratament, la mol·lície, la injustícia i la seguretat (totalment falsa) en què creu moure’s el poderós.

Aquest missatge d’Amós continua mantenint actualitat. La seva aplicació cobra vigència als països on el benestar excessiu es fa amb la misèria. I és cosa de sobres coneguda com les nacions super desenvolupades econòmicament continuen explotant altres en què la indigència i la necessitat a tots els ordres estan a l’ordre del dia.

L’advertiment del profeta al poble de Déu ja està fet; per als opressors no hi ha lloc en aquest poble.

Aquesta paràbola de Lluc sembla la descripció literal de situacions del nostre món. “Hi ha homes i dones embolicats en luxes, que malbaraten els diners…; i hi ha captaires anomenats Àfrica, immigrants, marginats…” La paràbola descriu com són les coses i com haurien de ser.

La qüestió que cal tenir en compte ja no és la riquesa i la pobresa, sinó la indiferència religiosa, la irreligiositat i l’egoisme dels homes incapaços de llegir els signes de Déu. Per als qui pensen així, la mort és la meta definitiva de la vida de l’home, sense cap possibilitat d’un “més enllà”; fins i tot una prova de la resurrecció dels cossos no arribaria a convèncer-los, ja que han perdut l’hàbit de veure els signes de la supervivència a les seves pròpies vides. Demanar senyals extraordinaris no és més que un fals pretext: l’home només es pot salvar mitjançant l’audició de la Paraula i la vigilància; no amb les aparicions i els miracles.

L’acusació que es fa al ric és no haver compartit els béns amb el pobre. El seu pecat és la insensibilitat i la indiferència davant el patiment humà simbolitzat a Llàtzer “estes al seu portal”.

Cal despertar-se del somni de la cruel inhumanitat.