Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 22,15-21)
En aquell temps, havent-se retirat els fariseus, tingueren consell per tal d’atrapar-lo en alguna paraula. I li envien els seus deixebles amb els herodians, dient: «Mestre, sabem que ets veraç i que ensenyes el camí de Déu en veritat, i no et deixes portar per ningú, ja que no mires les aparences de les persones. Digues-nos, doncs, què et sembla: ¿És lícit pagar el cens a Cèsar, o no?». I coneixent Jesús la maldat d’ells, diu: «Per què em tempteu, hipòcrites? Mostreu-me la moneda del cens». Ells li portaren un denari. I ell els diu: «De qui és aquesta imatge i la inscripció?». Li responen: «De Cèsar». Llavors els diu: «Torneu, doncs, les coses de Cèsar a Cèsar, i les de Déu a Déu».
DIUMENGE de la setmana XXIX durant l’any A
Jesús capta el parany que li estan parant, enfrontant-lo amb un autèntic dilema: tant la contestació positiva com la negativa li portarien problemes.
Jesús sabia perfectament que només Déu és Senyor i que a Ell pertany el poder i el regne. Per això no va lluitar contra els romans, usant la violència i causant un doble patiment als pobres i febles. Va saber distingir el pla polític i el religiós amb veritable mestratge, encunyant una singular sentència, carregada de saviesa, que han repetit totes les generacions cristianes. Encara que tot pertany a Déu, no per això va rebutjar els tributs imperials. La seva manera d’entendre el regnat diví s’orienta per altres camins que ja hem anat veient. Jesús col·loca els seus adversaris al lloc que mereixen, de manera que no poden ni volen continuar el diàleg. No es viola el dret del Cèsar, però es reconeix, davant de tot i sobretot, l’honor degut a Déu. Es fa valer el seu dret en la mesura que l’autèntic home religiós només ha d’estimar l’Altíssim amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el seu ésser.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...