03/09/2023 Diumenge 22 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 16,21-27)

Des d’aleshores començà Jesús a manifestar als seus deixebles que convenia que ell anés a Jerusalem, i patís moltes coses de part dels ancians i dels grans sacerdots i dels escribes, i que fos mort, i que al tercer dia ressuscités. I prenent-lo a part Pere, començà a increpar-lo, dient: «Lluny de tu això, Senyor! No et succeirà tal cosa». Però ell, adreçant-se a Pere, li digué: «Ves-te’n del meu davant, Satanàs! M’ets escàndol, perquè no trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes».

Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir darrere meu, que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i em segueixi. Perquè el qui vulgui salvar la seva vida la perdrà; però el qui perdi la seva vida per causa de mi, la trobarà. Què en treu, doncs, l’home si guanya el món enter, però perd la seva vida? O què donarà un home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare amb els seus àngels, i aleshores donarà a cadascú segons les seves obres. En veritat us dic: hi ha alguns dels aquí presents que no gustaran la mort fins que no hagin vist el Fill de l’home venint en el seu regne».

DIUMENGE de la setmana XII durant l’any A

Avui, més que mai, cal tornar a l’autèntic Evangeli. I aquest darrer és el cas d’una frase de Jesús: “Qui vulgui ser el meu deixeble que es negui a si mateix, carregui amb la seva creu i em segueixi”.

Negar-se a si mateix és una expressió oriental que significa senzillament “viure de cara als altres, viure per als altres, no ser egoista”.

La segona condició per ser cristià és “carregar amb la creu”. Jesús aconsella carregar amb ella quan la col·loquin sobre les nostres espatlles els qui, en veure’ns viure de cara als altres, ens tractin de ximples i es riguin de nosaltres, intentant acabar amb el nostre estil de vida.

Negar-se a si mateix i carregar-se amb la creu és necessari per “seguir” a Jesús. Però Jesús no diu que ho imitem, sinó que el seguim. Que cadascú trobi la seva manera de ser i viure de cara als altres i així el segueixi fins a la mort, amb la convicció, basada en la fe, que el final no és la creu, sinó la resurrecció, la vida, l’alegria definitiva.

En fer del cristianisme la Religió de la creu, entesa com a final i no com a trànsit, n’hem fet una religió per a gent trista, recelosa i masoquista. Una religió per als “aigua festes” de la vida