Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 9,36-10,8)
En aquell temps, Jesús, en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors».
Aleshores, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: «No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d’Israel. Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».
DIUMENGE de la setmana XI durant l’any A
L’evangeli d’avui ens presenta el “veure” de Jesús connectat amb el sentiment profund de la compassió. És una lliçó del Mestre que cal aprendre per posar-la en pràctica en la relació amb els germans. La nostra no pot ser una mirada tenyida de superficialitat. Davant d’aquella munió que té davant seu, en contemplar-la en la seva interioritat, més enllà dels llindars de les aparences, Jesús descobreix la seva pobresa i la seva desorientació: “en veure Jesús la gent se’n compadia, perquè estaven extenuades i abandonades, com a ovelles que no tenen pastor” (Mt. 9,36).
La compassió de Jesús es mou en una doble direcció: d’una banda, insta els deixebles que preguin a l’amo del sembrat que hi enviï treballadors, ja que el sembrat és abundant, però els treballadors són pocs.
D’altra banda, com diu l’evangelista, Jesús “va cridar els dotze deixebles”. En aquesta llista entranyable estan inscrits els noms de tots els cridats a continuar al llarg de la història la tasca de Jesús que “recorria totes les ciutats i els pobles ensenyant a les seves sinagogues i proclamant la Bona Nova del regne i sanant tota malaltia i tota dolència” (Mt 9,35). És la Bona Nova de la misericòrdia, de l’alliberament, de la reconciliació, de la curació de les ferides de la vida. I els “Dotze” som tots, ja que tots estem cridats a vessar, a exemple de Jesús, la misericòrdia del Pare Déu com a primera i última instància de salvació. Cadascú amb el seu estil i la seva marca personal, amb el seu esforç i la seva creativitat, però tots estem convocats a l’única tasca que realment val la pena a la vida: fer a la terra la característica més important de Déu, la misericòrdia.
I parlem d’amor, de pietat; estem parlant de gràcia; per això resulta tan gratificant i estimuladora aquella recomanació final de Jesús als qui han de perllongar la seva tasca salvadora: “el que heu rebut gratis, doneu-lo gratis”.