28\05\2023 Diumenge de Pentecosta

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 20,19-23)

Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».

Diumenge de Pentecosta

L’evangeli de Joan ens diu que la nit i la por tenien tancats els deixebles. Però la trobada amb Jesús ressuscitat va obrir les portes tancades i va allunyar l’angoixa de la por, tornant la il·lusió i l’esperança. Tots necessitem una mena de sacsejada interior que ens desperti i ens tregui la por a perdre les nostres falses seguretats, la por al canvi, al nou, al futur, la por a obrir portes i finestres, la por a trencar barreres i destruir murs de intransigències i intoleràncies. El moviment de Jesús neix obert a tothom i no vol la uniformitat sinó la pluralitat, no vol la confrontació sinó el diàleg.

La pau, la joia i el perdó són les notes característiques de la trobada amb Jesús ressuscitat. En evocar l’experiència joiosa dels primers cristians, que es feien entendre per tothom, perquè parlaven més les obres que les paraules, se’ns convida a ser sempre dialogant, comprensius i oberts a tothom, encara que siguin d’altres llocs i d’altres cultures. Tots necessitem escoltar un missatge nou, que puguem entendre tots. Necessitem una nova Pentecosta, una nova experiència de retrobament amb Jesús, que ens retorni la vida i la joia.

El millor do que ens ha fet Jesús és el seu Esperit. L´Esperit de la veritat i de la vida, de l´alegria i de l´esperança. Ell va transformar aquella comunitat primera de Jerusalem. Abans eren persones porugues, callades, tancades. Aquell dia l’Esperit Sant va prendre possessió d’aquella comunitat i els va omplir de vida i de coratge. Creure amb l’Esperit suposa un estat de revisió i de renovació constant, suposa una neteja permanent de la ment, una disponibilitat sincera de trobada i diàleg. Hem d’aprendre a escoltar, dialogar amb els altres, saber, entendre’s amb els altres. No ens entenem, quan la paraula deixa de ser un signe i un missatge per esdevenir un soroll.