16/06/2024 Diumenge 11 (B) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 4,26-34)

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Així és el regne de Déu: com si un home tira la llavor sobre la terra, i dorm i s’alça, nit i dia, i la llavor germina i creix mentre ell no sap pas com. De per si mateixa la terra fructifica primer herba, després espiga, després gra abundant en l’espiga. I quan ha produït fruit, immediatament posa la falç, perquè està a punt la sega».

I deia: «A què compararem el regne de Déu, o en quina paràbola el resumirem? [És] com un gra de mostassa, que, quan és sembrat a la terra, és la més petita de totes les llavors que hi ha a la terra; i quan ha estat sembrat, puja i es fa més gran que totes les hortalisses, i produeix branques grans, de tal manera que sota la seva ombra s’hi poden ajocar els ocells del cel».

I amb moltes paràboles semblants els proposava la paraula, segons que podien copsar-la; però sense paràbola no els parlava, [tot i que,] particularment, als seus deixebles els ho explicava tot.

DIUMENGE de la setmana XI any B

Avui l’evangeli ens convida a asseure’ns com a deixebles als peus del mestre Jesús. Ell amb la seva senzilla i profunda saviesa ens explicarà en paràboles el sentit d’aquell Regne amb què ens vol comprometre. Les paràboles, més que històries o exemples didàctics, són símbols en què Jesús vol qüestionar els nostres esquemes mentals i convidar-nos a renovar les nostres maneres de pensar i veure la vida.

Jesús compara el Regne amb un pagès que sembra la llavor a la terra. Encara que dormi o s’aixequi, de dia o de nit la llavor creix sense que ell sàpiga com. Aquest pagès sap que el creixement de la llavor no li correspon, ni les fulles, ni el temps que s’emporta la maduració del fruit. Però no per això renuncia a la feina. És la terra la que guarda el secret del procés, la terra dona des de la saviesa de la seva entranya: l’herba, l’espiga, el creixement.

El pagès escolta i se sotmet al ritme de la terra i ella li beneeix amb fruit abundant. Imatge desconcertant en un món modernitzat que ha sotmès la terra al ritme de l’explotació i el mercat, i nega als fills de la terra l’aliment que d’ella surt gratuïtament. El Regne, igual que la terra, no és propietat de ningú, sinó un do gratuït de Déu per ser cuidat i compartit entre els seus fills i filles.