Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 5,21-43)
En aquell temps, havent fet Jesús novament la travessa en la barca cap a l’altra banda, s’aplegà una gran gentada al seu voltant, i ell era a la vora de la mar. I ve un dels caps de la sinagoga, de nom Jaire, i en veure’l cau als seus peus, i el pregava molt, dient: «La meva filleta està als últims; vine, imposa-li les mans perquè se salvi i visqui». I se n’anà amb ell. I el seguia una gran multitud, i l’oprimien.
I una dona que tenia hemorràgies feia dotze anys, i havia patit molt de part de nombrosos metges, i havia gastat tot el que tenia sense haver millorat gens, sinó que més aviat havia empitjorat, havent sentit parlar de Jesús, vingué entre la multitud per darrere i tocà el seu vestit. Perquè es deia: «Només que li toqui els vestits, seré salvada». I a l’instant s’assecà la font de la seva sang, i sentí en el seu cos que era guarida de la seva dolença. I, tot seguit, Jesús, adonant-se en si mateix que una força havia sortit d’ell, es girà cap a la multitud, i digué: «Qui m’ha tocat els vestits?». I deien els seus deixebles: «Veus la multitud que et comprimeix i dius: “Qui m’ha tocat?”». I mirava entorn per veure aquella que havia fet això. Però la dona, tement i tremolant, sabent el que s’havia esdevingut en ella, vingué i es prostrà davant ell i li va dir tota la veritat. I ell li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i sigues sana de la teva dolença».
DIUMENGE de la setmana XIII any B