Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 13,33-37)
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents; vetlleu, perquè no sabeu quan serà el temps. Com un home que, marxant lluny, deixà la seva casa i donà poder als seus servidors, a cada un segons la seva feina, i al porter també perquè vigilés. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al vespre, o a la mitjanit, o al cant del gall, o al matí, perquè, quan vingui sobtadament, no us trobi dormint. El que a vosaltres dic, a tots ho dic: Vetlleu!».
DIUMENGE de la setmana I advent l’any B
Hem d’esperar en el Senyor. Ho diu l’Evangeli de Marc, que ens presidirà i ens ensenyarà durant aquest cicle B. Però esperar i confiar en Déu no significa endinsar-se pel camí de la vagància i de la inoperància. Hem de demanar a Déu que ens guareixi, però hem d’acudir al metge i posar tota la nostra voluntat a curar-nos. I així amb totes les coses de la vida. És possible, però, que el coneixement de les ciències modernes i de les tecnologies acabades de descobrir ens portin a pensar en el contrari: que no necessitem Déu.
I això pot ser un error fatal. Treballem amb Déu per fer un món millor i per buscar el benestar legítim dels nostres germans. Sabem que Jesús de Natzaret ens ha demanat que col·laborem amb Déu Pare –amb la Trinitat– en la redempció de tots els homes. I l’espera, avui, que ens demana Marc és un temps d’esperança, dirigit a fer millor la nostra feina, les pautes fonamentals de la qual no són altres que aquestes ja molt sabudes d’estimar Déu sobre totes les coses i que aquest mateix amor adreçat als germans ens porti a lliurar-nos-hi, sense reserves, per a la seva salvació i per tant per a la seva felicitat, tant aquí a la terra, com una mica més tard, allà al cel.
Despullem-nos de tots els vells hàbits, del vell vestit, per revestir-nos de la gran esperança de l’arribada del Salvador del Món.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...