24/12/2023 Diumenge 4 (B) d’Advent

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 1,26-38)

I en el mes sisè l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat de la Galilea, anomenada Natzaret, a una verge, esposada amb un home de nom Josep, de la casa de David; i el nom de la verge era Maria. I entrà on era ella, i li digué: «Salve, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!». Però ella, torbada amb aquestes paraules, considerava quin podia ser el sentit d’aquesta salutació. I l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu. Vet aquí que concebràs en el teu si, i infantaràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Aquest serà gran, i li diran Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà sobre la casa de Jacob eternament, i el seu regne no tindrà fi».

I Maria digué a l’àngel: «¿Com serà això, ja que no conec home?». I responent l’àngel, li digué: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu. I vet aquí que Elisabet, la teva parenta, també ella ha concebut un fill en les seves velleses, i aquest és el sisè mes per a la qui era anomenada estèril; perquè per a Déu no hi ha res impossible». I digué Maria: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula». I l’àngel es retirà de davant d’ella.

DIUMENGE de la setmana IV advent l’any B

Comentari.

A l’evangeli llegim l’anunci de l’àngel a Maria del naixement de Jesús, que la converteix en la primera deixebla i evangelitzada: escolta la paraula de Déu, és capaç de reconèixer que l’acció de Déu passa pels més petits i els humils. Maria era una dona jove i pobra d’un poble molt petit del nord del país. Ella rep l’anunci de l’àngel, que la sorprèn però que sap reconèixer l’acció de Déu a l’anunci. Diu sí a Déu. A diferència de Zacaries, el signe que demana Maria no parteix de la incredulitat, sinó de la necessitat de posar per obra les paraules de l’àngel.

L’evangelista Lluc posa de manera consecutiva l’anunci a Zacaries i l’anunci a Maria per ressaltar que l’acció de Déu es manifesta fora del Temple, fora del lloc sagrat, enmig dels pobres i abandonats, com ho és Maria triplement exclosa per ser dona, per ser pobre i per ser jove. I és en aquest lloc de marginació i pobresa on el projecte de Déu per a la humanitat fructificarà, per mitjà del sí conscient de Maria i de tots els que s’hi identifiquen amb ella.

El nen que naixerà de Maria serà el Salvador, el Messies, un «Fill de Déu». Déu es fa ésser humà en la persona de Jesús perquè sen com Ell, els éssers humans siguem semblants a Déu. Però no ho fa pas en contra de la voluntat dels homes. Maria, amb el seu «sí» al projecte de Déu, fent-se home pobre i creient, introdueix Jesús a la història.

Advent és temps de preparació, espera de la festa de la Nativitat, de la manifestació del Messies. Participar en aquesta festa és assumir la mateixa dinàmica de Maria que diu si a Déu, i la mateixa actitud de Déu que es fa pobre per a la nostra salvació en la persona de Jesús de Natzaret.