Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 14,25-33)

En aquell temps, molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: «Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: ‘Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar’.

»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.

»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXIII L’ANY C

En conseqüència amb tot el que Jesús ha dit i fet al llarg del seu ministeri i

particularment en aquest viatge a Jerusalem, ara ve un plantejament clar i

directe de les condicions per al seu seguiment, un seguiment que no pot ser de

simple simpatia amb Ell i la seva causa, sinó que exigeix canvis veritablement

radicals.

De la perícopa que llegim avui en podem extreure tres condicions que són, a

més, molt clares i que no admeten ambigüitats. Primera, «deixar» la pròpia

família; segona, «carregar» la seva pròpia creu; tercera, «renunciar» els béns.

Qui fa això pot estar segur que és apte per al seguiment.

Causes i conseqüències d’aquesta triple exigència. La primera exigència conté

implícita la denúncia contra el rigor de la institució família en temps de Jesús.

No hi ha cap posició antinatural de Jesús contra els éssers estimats. Tot al

contrari, en preocupar-se Jesús per l’individu, per la persona, la seva intenció,

és en el fons, sanejar una institució natural que amb el temps es va convertir en

fortí de tirania i domini d’un: el patriarca/papa sobre esposa i fills , amb la

conseqüència més clara: deshumanització, infantilisme, dependència…. A

Jesús se’l segueix en la llibertat i per a la llibertat: llibertat en l’opció, llibertat en

el seguiment. Per això la segona exigència: «carregar» la seva pròpia creu.

El que ha estat capaç de «deixar» l’estructura que el lliga, ho minimitza i ho fa

un invàlid, per dir-ho així, té com a desafiament un camí per recórrer, suportar

per si mateix i conduir el destí de la seva vida, «carregar» amb una quotidianitat

que certament es presenta de vegades difícil, on se sent la temptació que millor

altres la portin per nosaltres. En el seguiment de Jesús no hi pot haver

dependència.

Una altra forma de dependència deshumanitzant que queda desemmascarada

també aquí és l’aferrament als béns materials, a les riqueses. No s’en desprèn

necessàriament que ser ric és pecat, aquest no és el judici que fa Jesús; la

denúncia concreta és: els béns materials entesos com a riquesa convertits en

opció de vida, deshumanitzen les persones, la fan també dependent i per tant

no apta per al seguiment de Jesús. No n’hi ha prou, doncs, de renunciar o

trencar amb la institució o estructura que lliga, cal saber trencar també amb el

sistema de vida si aquest no aporta humanitat, si tampoc no permet una

realització integral del individu.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies
%d bloggers like this: