11/09/2022 Diumenge XXIV (C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 15,1-32)

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Si un home d’entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut?’. Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?’. Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix».

I digué encara: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: ‘Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers’. I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’. Però el pare digué als seus criats: ‘De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: ‘El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras’. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: ‘Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras’. El pare li contestà: ‘Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXIV L’ANY C

El que és interessant en aquest evangeli és que escribes i fariseus no s’indignen amb els pecadors sinó amb Jesús, perquè els acull i menja amb ells. No ens ha d’estranyar gaire. Què dirien molts catòlics, bisbes inclosos, si veiessin avui dia Jesús prenent-se una cervesa a la seu de LGTB?

A la murmuració i la crítica dels seus adversaris Jesús no respon amb un atac duríssim a la seva hipocresia sinó comptant tres paràboles (l’ovella perduda, la moneda perduda i els dos germans), que insisteixen totes tres a l’alegria de Déu per la conversió de un sol pecador.

La paràbola dels dos germans (coneguda amb el títol equivocat de “el fill pròdig”) és la que més encaixa amb el problema inicial. El germà petit representa a publicans i pecadors, el gran a escribes i fariseus. Qui llegeix la paràbola sense prejudicis, s’escandalitza de la conducta del pare, que malcria el fill menor mentre es mostra dur i exigent amb el gran. Aquest escàndol és el mateix que experimentaven els fariseus i escribes amb Jesús. I és el que ell vol que superin pensant en l’amor i l’alegria que Déu sent com a pare que recupera un fill perdut. Qui no vegi Déu com a pare, sinó com a legislador, obsessionat perquè es compleixin les seves lleis, mai no podrà comprendre aquesta paràbola ni la vida i el missatge de Jesús.

La paràbola ens ajuda alhora a autoavaluar-nos. De vegades ens portem amb Déu com el fill petit que se’n va de la casa i només torna quan li interessa; d’altres, en circumstàncies familiars difícils, actuem com el pare, perdonant i acceptant allò inacceptable; altres, com el germà gran, condemnem el que no es comporten adequadament i evitem el contacte amb ell. Convé repassar la història des d’aquests tres punts de vista i veure quina predomina.

Els textos anteriors d’aquest diumenge, ensenyen a través de relats (Èxode) i paràboles (evangeli); la segona lectura explica l’experiència personal de Pau. Ell, fariseu de soca-rel, acaba descobrint-se com «un blasfem, un perseguidor i un violent». Ha maleït Jesús, ha ficat a la presó els cristians, ha volgut exterminar-los. «Però Déu va tenir compassió de mi… Déu va malbaratar la seva gràcia en mi… Jesús es va compadir de mi». L’experiència de Pau, en més o menys grau, és la de qualsevol de nosaltres. I la nostra reacció també ha de ser la seva de servei i lloança a Déu.