Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 23,35-43)

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!». També els soldats l’escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!». Sobre d’Ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus».

Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient: «¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne». Jesús li digué: «T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXXIV L’ANY C

Els contemporanis de Jesús també esperaven un rei amb capacitat de salvar. La lectura de l’evangeli ho deixa molt clar. Les autoritats, els soldats, un dels malfactors crucificat amb Jesús, ho repeteixen fins a l’avorriment. Pronuncien els títols més importants: Messies de Déu, Escollit, rei dels jueus, Messies. Però només estan disposats a aplicar-los a Jesús si se salva a si mateix, o, com diu l’altre crucificat, «salva’t a tu mateix hi ha nosaltres». La sorpresa apareix al final, a la petició del bon lladre, quan reconeix que el regne de Jesús no es realitza en aquest món, no és aquí on du a terme obres portentoses perquè la gent ho accepti com a rei. El seu regne es troba en una dimensió diferent, en què entrarà a través de la mort. Per això, el bon lladre no demana que el salvi. Només demana un record: «recordeu-vos de mi».
Al llarg de la seva vida, Jesús va escoltar moltes peticions: de leprosos que volien ser curats, de cecs i coixos, de pares de nens difunts, de deixebles espantats per la tempesta… Però aquesta és la petició més bella i més senzilla: «Jesús , recorda’t de mi». El bon lladre demana molt poc. Però cal una fe profundíssima per creure que aquest ajusticiat, al qual tots rebutgen i del qual tots es burlen, d’aquí a una mica serà rei, i que un simple record seu pot portar la felicitat. Així passa en la promesa que Jesús li fa: «avui estaràs amb mi al paradís».
“Recorda’t de mi” i “estaràs amb mi” són les dues cares d’una mateixa moneda, de la intimitat plena entre el rei i el seu súbdit, més satisfactòria que totes les prebendes i beneficis mundans que regalen altres reis.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies
%d bloggers like this: