11/12/2022 Diumenge 3 (A) d’Advent

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 11,2-11)

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els respongué: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!».

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l’Escriptura: ‘Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí’. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell».

DIUMENGE III d’ADVENT L’ANY A

El profeta Isaïes parlava en futur; l´evangeli d’avui, en present. El signe que el Senyor ja ha començat a transformar el desert és que s’obren els ulls dels cecs i les orelles dels sords. Les realitats opressores de molts malalts, aturats, immigrants, explotats i marginats desapareixen; hi ha les seves vides floreixen noves esperances. Descobrir-lo i encoratjar-lo és estar en harmonia amb el pla salvador de Déu, que potser trigarà a complir-se del tot. Per això cal, juntament amb la confiança, la paciència.

Joan Baptista, després d’algun temps a la presó, està inquiet, potser està desil·lusionat, i potser fins i tot dubte de si Jesús serà el Messies. Perquè el que està passant no s’assembla gens al que ell havia imaginat. Joan s’imaginava la missió messiànica com la d’un justicier despietat, armat de força, poder, domini.

Jesús, com a Messies, no opta per una justícia estricta que castiga els dolents, sinó per un oferiment generós de misericòrdia a tots els pecadors.

En fer tot això, Jesús no fa res més que presentar les senyes d’identitat. Si es vol ser de Jesús, ja sabem en què cal assemblar-se al Mestre.

Per seguir el Senyor i perquè ell sigui en veritat el nostre Salvador, cal conèixer-lo i acollir-lo com Ell és i no com ens agradaria que fos. El Senyor es manifesta en la pobresa del seu naixement i en la humilitat de la carn. En el nen recolzat al pessebre, que va passar pel món fent el bé i guarint les malalties dels seus germans i que va vèncer el pecat i la mort ressuscitant el tercer dia segons les Escriptures, es fa present el Messies, el Senyor, el Fill de Déu viu.