14/08/2022 Diumenge XX (C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 12,49-57)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».

DIUMENGE DE LA SETMANA XX L’ANY C

Algunes paraules de l’evangeli resulten desconcertants, massa dures per haver estat pronunciades per Jesús, presentat sovint com a conciliador; i la imatge dolça de la qual s’ha utilitzat per mantenir el “desordre establert”, la mansuetud del qual s’ha confós amb neutralitat. Però aquest Jesús resulta inquietant i provocador quan se li torna el rostre originari.

L’Esperit-foc, que porta Jesús, és la força de la vida, d’una vida qualitativament diferent en què la norma suprema no sigui l’enfrontament amb Déu o amb el proïsme per la rivalitat, la competència, la dominació, l’egoisme.

Amb l’anunci de l’evangeli s’acaba això que anomenem “pau social”, que no passa, sovint, de ser un “desordre consensuat”.

A aquest desordre ha contribuït la presentació d’un evangeli descafeïnat per part dels que haurien d’haver anunciat, “sense pèls a la llengua”, la duresa del missatge, encara que hagués estat a canvi d’haver de beure, com Jesús, l’amarg calze de la mort.
Jesús somiava una família humana habitada per l’amor i la justícia fraterna. És mogut apassionadament pel foc de l’amor i la justícia. Tant de bo estigués ja cremant! Per això és causa de divisió.
També nosaltres preferim una pau falsa i una falsa unitat al foc de l’amor i la justícia. Tant de bo mai faltin veus que siguin capaces d’entonar discursos lúcids, clars i valents com els que sonen als aljubs d’aigua fresca (Jeremies). Tant de bo sacsegem la nostra pròpia mediocritat i rutina i ens revestim del foc que Jesús desitja veure cremant.