Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 24,37-44)

 En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada.

»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

DIUMENGE I d’ADVENT L’ANY A

En el context de l’Advent, aquesta lectura pretén centrar la nostra atenció en una cosa molt diferent de l’habitual. Els dies previs al 24 de desembre solem dedicar-los a pensar en la primera vinguda de Crist, simbolitzada als pessebres. El perill és quedar-nos en un record romàntic. L’església vol que mirem el futur, fins i tot un futur molt llunyà: el de la tornada definitiva de Jesús, i l’actitud de vigilància que cal mantenir.
L’actitud de vigilància queda exposada en dues comparacions, una basada en l’AT, i una altra en l’experiència diària.
La primera fa referència al que ha passat en temps del diluvi. Abans d’ell, la gent feia una vida normal, despreocupada. La catàstrofe li semblava inimaginable. Passarà el mateix quan vingui el Fill de l’Home. Per tant, estigueu en vela, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.
La segona comparació està presa de la vida diària: la de l’amo d’una casa que vol defensar la propietat contra els lladres. El missatge és el mateix: estigueu en vela.
A propòsit d’aquestes comparacions podem indicar dues coses:
1) Totes dues insisteixen que la vinguda del Fill de l’Home serà d’improvís i imprevisible; no hi haurà cap d’aquests senyals previs que tant agradaven a l’apocalíptica (enfosquiment del sol i de la lluna, terratrèmols, guerres, catàstrofes naturals).
2) Les dues comparacions exhorten la vigilància, a estar preparats, però no diuen en què consisteix aquesta vigilància i preparació; es limiten a crear un interès pel tema. Aquesta manca de concreció pot decebre una mica. Però és el mateix que quan ens diuen al començament d’un viatge en automòbil: «aneu amb compte». Seria absurd dir-li al conductor: «Aneu amb compte amb els cotxes que venen al darrere», o «aneu amb compte amb els motoristes». El cristià, igual que el conductor, ha d’anar amb compte amb tot.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies
%d bloggers like this: