06/11/2022 Diumenge 32 (C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 20,27-38)

 En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXXII L’ANY C

L’episodi ja té lloc a Jerusalem, i amb tota claredat la controvèrsia se centra en el fet de la resurrecció dels morts.

Creure en la resurrecció significava donar una orientació a la vida personal i social ben diferent dels que rebutjaven aquest ensenyament. Amb la seva pregunta capciosa, presentant un enrevessat i increïble cas a resoldre, els saduceus no sols buscaven desacreditar Jesús, mantenint-se en la seva posició; també intentaven justificar una forma de vida, molt distanciada de l’anunciada i testimoniada per Jesús.

El Déu per qui Jesús aposta és el Déu viu de la vida, que estima la vida i crida la vida. La vida que crea mai l’aniquila, i encara menys la vida humana, que té vocació d’eternitat.

Els creients avui gaudirem de credibilitat en la mesura que, imitant Déu i seguint Jesús, som amics de la vida i apostem per ella, creant noves formes que ajudin els nostres semblants a tenir vida en abundància. Alliberar d’esclavituds, que entorpeixen la vida; desviure’s perquè els homes arribin a gaudir d’una autèntica vida pròpia de les persones. Denunciar els qui intenten acabar, de la manera que sigui, amb la vida, significa tant com col·laborar amb Déu en la propagació de l’obra de la salvació.