05/03/2023 Diumenge 2 (A) de Quaresma

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 17,1-9)

En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: «Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies».

Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: «No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts».

DIUMENGE II DE QUARESMA L’ANY A

En un ambient de persecució i després d’anunciar la seva mort, Jesús puja a una muntanya a pregar amb Pere, Joan i Jaume. És obvi que allò que hi veuen els deixebles contrasta amb el que estan vivint. Veuen a Jesús ple de llum, conversant amb Moisès i Elies sobre el proper èxode que Jesús viurà a Jerusalem. Enmig de la foscor resplendeix una llum. Enmig de la llum divina amenaça el somni humà: la comunitat discipular suggereix construir tres cabanes, com volent tornar a l’antic èxode. Veien el passat clarament, però no el present. Quan el núvol els cobreix, ells s’omplen de por. Els costa assumir un present desafiant. Quan la veu parla enmig del núvol, “aquest és el meu Fill; escolteu-lo”, no hi ha cap dubte: es trobaven enmig d’un nou èxode, i no se n’havien adonat!

Després Jesús queda sol. Moisès (La Llei) i Elies (la profecia) no hi són. No calen. Cal callar, guardar silenci i continuar. En baixar, els pobres els sortiran a trobar, i un d’ells clamarà Jesús per la salut del seu fill únic. Un nou èxode els acull i els allibera. Tornen a caminar. I en aquest nou èxode afrontaran les situacions més transcendentals de les seves vides, fins a arribar al Tabor definitiu. Aleshores no seran temptats a quedar-se, perquè ja res ni ningú els mourà d’allà.