02/06/2024 Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (B)

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 14,12-16.22-26)

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: «On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: ‘El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?’. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar». Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: «Preneu: això és el meu cos». Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu».

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Aquesta festa va començar a celebrar-se a Bèlgica el 1246. Dues coses pretenen: fomentar la devoció a l’Eucaristia i confessar públicament la presència real de Jesucrist al pa i al vi.

L’acció de Jesús al Sopar de Pasqua reuneix les dues maneres de segellar una aliança. Es comença pel menjar, s’acaba al·ludint a la sang de la nova aliança. A banda d’això hi ha diferències notables. Els deixebles no mengen en presència de Déu, mengen amb Jesús, mengen el pa que els dona, no la carn d’animals sacrificats; i el vi que beuen significa quelcom molt diferent del que van beure les autoritats d’Israel: anticipa la sang de Jesús vessada per tothom.

On rau la diferència principal entre l’antiga i la nova aliança? Que l’antiga no costa res a ningú; només cal matar uns animals per obtenir la seva sang. La nova, en canvi, suposa un sacrifici personal, el sacrifici suprem de lliurar la pròpia vida, la pròpia carn i sang.

Però no podem quedar-nos a la simple referència al pa i al vi, al cos i la sang. Per a Jesús són la forma simbòlica de segellar el nostre compromís amb Déu, pel qual ens obliguem a complir la seva voluntat.

El quart evangeli, que no explica la institució de l’Eucaristia, posa en aquest moment en boca de Jesús un llarg discurs en què insisteix, per activa i per passiva, que observem els seus manaments, més ben dit, el seu únic manament: que ens estimem els uns als altres.

Si la celebració del Corpus Christi es limita a una expressió devota de la nostra devoció a l’Eucaristia o, encara pitjor, si es converteix en una simple festa d’interès turístic, no compleix el seu sentit autèntic. És fàcil llançar flors a la custòdia pel carrer; el més difícil és tractar bé les persones que ens trobem pel carrer.