14/07/2024 Diumenge 15 (B) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 6,7-13)

En aquell temps, Jesús convocà els Dotze, i començà a enviar-los de dos en dos, i els donava potestat contra els esperits immunds. I els manà que no portessin per al camí si no era un bastó solament: ni pa, ni sarró, ni monedes a la faixa; sinó calçats amb sandàlies, i que no portessin dues túniques. I els deia: «Allà on entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en sortiu. I qualsevol lloc que no us aculli ni us escolti, en anar-vos-en d’allí espolseu-vos la terra dels peus en testimoni contra ells». I havent marxat, predicaren que fessin penitència, i llançaren molts dimonis, i ungien amb oli molts malalts, i es guarien.

DIUMENGE de la setmana XV any B

Jesús té perfecta consciència de la seva missió, però, al contrari dels mestres del seu temps, que s’envolten d’alguns deixebles al si d’una escola o a les portes d’una ciutat, Ell ha volgut ser itinerant per tal d’arribar a la quantitat més gran de gent en la seva pròpia situació de vida. Si admet deixebles no ho fa per estar amb ells a la manera dels rabins jueus del seu temps, sinó per associar-los als seus recorreguts missioners i multiplicar-ne així la missió.

El contingut de la predicació dels deixebles encara és, d’una banda, el que Jesús ha rebut de Joan Baptista: la conversió i el penediment. Però Joan Baptista es limita a predir la proximitat del regne; els deixebles de Jesús són enviats per fer-lo visible i actual: llencen els dimonis i curen les malalties, convencen la gent del seu alliberament de les forces del mal i de la seva incorporació a una nova sobirania. Aquesta atenció als pobres i als malalts diferencia igualment Jesús i els seus deixebles dels fariseus i dels altres mestres de la saviesa, poc atents a les classes indigents.