08/10/2023 Diumenge 27 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola. Hi havia un home, un amo de casa, que plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se’n va anar lluny. Quan s’apropava el temps de la collita, envià els seus servidors als agricultors a fi de rebre’n dels fruits. Però els agricultors, agafant aquells servidors, l’un l’apallissaren, l’altre el mataren, i un altre l’apedregaren. Novament, els envià altres servidors, més encara que els anteriors, i els tractaren de manera semblant. Més tard, els envià el seu fill, dient: “Respectaran el meu fill”. Però els agricultors, veient el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i tindrem la seva heretat”. I agafant-lo, el tragueren fora de la vinya i el mataren. Quan vingui, doncs, l’amo de la vinya, què farà amb aquells agricultors?». Li diuen: «Els dolents els farà perdre de mala manera, i llogarà la vinya a uns altres agricultors que li donin el fruit al seu temps». Jesús els digué: «¿És que no heu llegit en les Escriptures: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?

Per tant, us dic que us serà arrabassat el regne de Déu, i serà donat a una gent que en rendeixi els fruits».

DIUMENGE de la setmana XXVII durant l’any A

La paràbola té múltiples lectures per a nosaltres.
1.-La vinya, sens dubte, recull en síntesi la història d’Israel però aquí, sobretot,
cerca desemmascarar els guies del poble; sent els encarregats de cultivar, fer
fructificar i compartir la producció se salten el pla concertat i treballen en
benefici propi com si la vinya fos una propietat privada.
2.- La vinya és el nostre món. El projecte de Déu d’una creació per a tothom és
frustrat en gran mesura. És la frustració del projecte de Déu de fer del nostre
món casa comuna. És la malversació de la creació, patrimoni de la humanitat.
És la frustració de les expectatives de fer de la humanitat un espai de diàleg i
de trobada. És la frustració de les expectatives de Déu de fer del nostre món
taula comuna.
3.- La vinya també és l’església, el projecte de Jesús de fer de la comunitat un
espai on s’assaja i fa present el Regne de Déu. És la frustració de les
expectatives de Jesús quan la comunitat cristiana no és un lloc de pau, de
justícia i de veritat. És la frustració de les expectatives de Jesús quan l’església
s’entesta més a posseir veritats, poders i seguretat que produir fruits de
llibertat, d’amor, de perdó, de proximitat, de misericòrdia. És la frustració de
Jesús quan deixa de ser anunciadora de la bona notícia i cau a la temptació de
pensar que ella mateixa és el Regne.
4.- La vinya del Senyor som també cadascun de nosaltres; vinya i cep. El
projecte de relació personal de Déu amb cadascun. El cant de la vinya és la
història de l’amor de Déu frustrat en mi: cristià sense tarannà, sense convicció,
sense esperança, sense horitzó de futur, derrotat per un món que em sembla
insuperable, o incapaç de descobrir i reconèixer més enllà del meu contorn i tot
allò que és veritable, noble, just, pur, amable, laudable.
– Em deixo interpel·lar per Jesús?
– Em comporto amb mentalitat de propietari de la creació o de l’evangeli?