09/04/2023 Diumenge de Pasqua

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 20,1-9)

El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat».

Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Diumenge de Resurrecció

Una elecció estranya

Les dues frases més repetides per l’església aquest diumenge són: “Crist ha ressuscitat” i “Déu ha ressuscitat Jesús”. Resumeixen les afirmacions més freqüents del Nou Testament sobre aquest tema.

No obstant això, com a evangeli per a aquest diumenge se n’ha triat un que no té com a protagonistes ni Déu, ni Crist, ni confessa la seva resurrecció. Els tres protagonistes que esmenta són purament humans: Maria Magdalena, Simó Pere i el deixeble estimat. Ni tan sols hi ha un àngel. El relat de l’evangeli de Joan se centra en les diferents reaccions d’aquests personatges.

Maria reacciona de forma precipitada: només cal veure que han tret la llosa del sepulcre per concloure que algú s’ha endut el cadàver; la resurrecció ni tan sols se li passa pel cap.

Simó Pere actua com un inspector de policia diligent: corre al sepulcre i no es limita, com Maria, a veure la llosa correguda; entra, adverteix que les benes són a terra i que el sudari, en canvi, està enrotllat en un lloc a part. Una cosa molt estranya. Però no en treu cap conclusió.

El deixeble estimat també corre, més fins i tot que Simó Pere, però després ho espera pacientment. I veu el mateix que Pere, però conclou que Jesús ha ressuscitat.

L’evangeli de sant Joan, que tant ens fa patir al llarg de l’any amb els seus discursos enrevessats, ofereix avui un missatge esplèndid: davant la resurrecció de Jesús podem pensar que és un frau (Maria), no saber què pensar (Pere) o fer el salt misteriós de la fe (deixeble estimat).

Els relats dels pròxims dies de Pasqua ens ajudaran a assolir la tercera postura.

Per què espera el deixeble estimat Pere?

És freqüent interpretar aquest fet de la manera següent. El deixeble estimat (sigui Joan o qui fos) va fundar una comunitat cristiana força peculiar, que corria el perill de considerar-se superior a les altres esglésies i acabar-ne separada. De fet, el quart evangeli deixa clara l’enorme intuïció religiosa del fundador, superior a la de Pere: només cal veure per creure, igual que més endavant, quan Jesús s’aparegui al llac de Galilea, immediatament sap que “és el Senyor”. Tot i això, la seva intuïció especial no el situa per sobre de Pere, a qui espera a l’entrada de la tomba en senyal de respecte. La comunitat del deixeble estimat, imitant el seu fundador, s’ha de sentir unida a l’església total, de la qual Pere és responsable.