07/08/2022 Diumenge XIX(C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 12,32-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així! Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Aleshores, Pere li digué: «Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?». El Senyor continuà: «¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: ‘El meu amo tarda a venir’, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells a qui ha confiat més».

DIUMENGE DE LA SETMANA XIX L’ANY C

El text de l´evangeli d´avui vol definir les actituds de l´espera cristiana, que no sorgeix del no-res o de la simple sospita ben pensada; neix de la certesa que el Senyor tornarà. Per això aquest esperar no és un gest estàtic, avorrit i descoratjador, sinó que es converteix en esperança: la seva Veu ens assegura que Ell vindrà. Així, l’espera es torna en esperança i aquesta en actituds dinàmiques de vigilància i creativitat.
Les paraules de Jesús ens tracen els trets de l’esperança vigilant: cenyides les cintures, enceses les làmpades, esperant el Senyor. Amb aquestes expressions es defineixen les nostres actituds: ja a Ex 12,11 s’ordena als israelites menjar el xai pasqual cenyides les cintures, calçats els peus i amb el bastó a la mà. Cal estar preparats per al camí, per a la feina, per al servei (Jesús es va cenyir la tovallola per rentar-los els peus als deixebles, segons Jn 13,4). Les làmpades enceses ens assenyalen l’obligació de ser testimonis de la llum, encara que sigui només entrevista enmig de la nit de la fe. Mentre “esperem el Senyor” repartim el “pa a les seves hores”, és a dir, som generosos, oberts, vivint en solidaritat i fraternitat: així ens ha de trobar el Senyor quan vingui.