Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 6,51-58)
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
DIUMENGE de la setmana X durant l’any A
En una societat que passa gana, ressonen amb força les lectures que ens presenta la litúrgia d’avui. L’evangeli ens anuncia la Bona Nova definitiva. Aquestes paraules del discurs joànic ens ho diuen de manera expressiva: “Jo soc el pa viu que ha baixat del cel: qui menja aquest pa viurà per sempre”. En el context del quart evangeli, aquest pa viu és el Jesús històric, l’home en qui reconeixem la presència total i definitiva de Déu enmig nostre.
Menjar d’aquest pa viu suposa identificar-nos amb Jesús, assimilar en la nostra pròpia existència el camí històric: els criteris, les actituds, la manera de relacionar-se, la passió per la vida, la predilecció per les persones més pobres i excloses. Aquest anar-nos fent a l’estil de Jesús crea fonda veritat i dóna sentit definitiu a la nostra existència humana: “qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. És a dir, a Jesús se’ns ofereix una vida definitiva que ja comença aquí i traspassa les fronteres de la mort. Més enllà del patiment i de l’aparent fracàs, combregar amb Jesús té un profund sabor d’eternitat, confereix un sentit a la vida que sosté la nostra inevitable finitud i caducitat.
Des del principi del cristianisme, en record d’aquest missatge de Jesús, es va establir una vinculació molt forta entre l’eucaristia com a memorial del Sopar del Senyor i el manament de l’amor fratern. El llibre dels Fets ens el presenta com a model de comunitat: eren constants en partir el pa, tot ho tenien en comú i ningú no passava necessitat (Cfr Hech 2, 42). Pau, per la seva banda, avisa amb energia els fidels de Corint de l’error que se segueix de la separació: si quan sou a l’assemblea uns mengen molt mentre els altres passen necessitat, esteu profanant el Cos de Crist (Cfr. 1 Cor 11, 33-34).
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...