Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 1,12-15)

 En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. I es quedà en el desert quaranta dies, i era temptat per Satanàs; i s’estava entre les bèsties, però els àngels el servien.

I després que Joan fos arrestat, anà Jesús a la Galilea, i hi predicava l’evangeli de Déu, dient: «S’ha complert el temps, i el regne de Déu és a prop; convertiu-vos i creieu en l’evangeli».

DIUMENGE de la setmana I quaresma any B

Constitueix un fet inqüestionable que Jesús va ser temptat en la seva realitat humana. Així ho afirma el text de l’evangeli i que no deixa cap dubte. No va ser aparentment temptat -com mantenen algunes visions docetes-, sinó de veritat i repetidament en diferents moments de la seva vida, començant pel temps, que va estar al desert.
Per a l’evangelista, el desert és el lloc de la prova, però sobretot de la trobada amb Déu i de la decisió en moments transcendentals de la vida. Els quaranta dies s’han d’entendre no en sentit cronològic sinó en la intencionalitat teològica. Quaranta anys van estar els israelites al desert, on van ser provats i per a la seva desgràcia van caure en el pecat. En Jesús, el Fill-Servent de Déu, ungit per l’Esperit, la situació canvia completament. És temptat, certament, però resisteix amb èxit els embats del mal i surt victoriós.
És consolador per a nosaltres comprovar com Jesús va estar a l’altura de les circumstàncies, va superar la prova airós i amb l’assistència de l’Esperit va romandre fidel a Déu, assentat fermament en el compliment de la seva voluntat, el nord que va guiar sempre tota la seva actuació.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies