Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 9,2-10)
I sis dies després Jesús pren Pere i Jaume i Joan, i se’ls enduu a part en una muntanya alta, ells sols. I es transfigurà davant d’ells. I els seus vestits es feren resplendents, molt blancs, com cap bataner sobre la terra no els podria blanquejar així. I se’ls aparegué Elies amb Moisès, i estaven conversant amb Jesús. I responent Pere, diu a Jesús: «Rabbí, bo és d’estar-nos aquí. Fem, doncs, tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies». No sabia, doncs, què dir, ja que estaven espantats. I es formà un núvol que els aombrava, i vingué una veu del núvol: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!». I tot d’una, mirant a tot el voltant, no veieren ningú més que Jesús sol amb ells.
I mentre baixaven ells de la muntanya, els ordenà que no contessin a ningú les coses que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts».
DIUMENGE de la setmana II Quaresma any B
En el relat de l’evangeli de la Transfiguració Marc ressalta elements de gran
importància. Jesús pren Pere, Jaume i Joan, líders de tres de les primitives
comunitats cristianes, hi són representades la unitat i la diversitat de l’Església
primitiva. La muntanya, lloc privilegiat de manifestació de Déu a la Sagrada
Escriptura, ens prepara per a alguna cosa important.
La transfiguració en Marc ressalta la blancor del vestit de Jesús, imatge
utilitzada a les esglésies primitives per simbolitzar la purificació dels màrtirs en
el vessament de la seva sang. Elies i Moisès apareixen conversant amb ell.
Marc associa una vegada més Jesús amb la figura d’Elies, precursor del
profetisme de denúncia durant l’època dels Reis, i amb Moisès, líder de
l’alliberament de l’esclavatge i promotor d’una llei de convivència comunitària
equitativa als orígens d’Israel .
Pere vol perllongar aquest moment, possiblement il·lusionat amb la idea de
retornar a l’antic projecte d’igualtat que es va voler construir a l’època tribal,
quan Israel habitava en tendes. Però immediatament la presència de Déu
representada al núvol els cobreix amb la seva ombra. El núvol que inclou
tothom recorda la presència de Déu a l’èxode. Hi manifesta la seva identitat
com a Déu del camí. Aquest Déu parla a l’església: “Escolteu-lo” Aquesta és la
veritable actitud del creient. No serveix la nostàlgia del passat, la por al
conflicte, ni la comoditat conformista que estanca i paralitza. Aquest Déu no
necessita cabanes ni estances, sinó persones disposades a escoltar i seguir els
passos de Jesús, a gastar la seva vida en la construcció d’un món de veritat,
solidaritat i justícia. Més enllà de la persecució o el rebuig, hi ha la llum del Pare
i la comunió dels qui traspassats per la mort, van romandre fidels al seu
projecte.