Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 1,1-18)
Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava
amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi
havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha
pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, per-
què per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui
és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per
ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han
acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de
Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà, sinó de
Déu mateix.
El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em
passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem
rebut gràcia rere gràcia.
La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
DIUMENGE NADAL DEL SENYOR L’ANY A