18/09/2022 Diumenge XXV (C) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 16,1-13)

En aquell temps, Jesús deia també als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: ‘Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns’. L’administrador va pensar: ‘Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració’.

»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: ‘Quant deus al meu amo?’. Li respongué: ‘Cent gerres d’oli’. Ell li digué: ‘Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta’. A un altre li digué: ‘I tu, quant deus?’. Li respongué: ‘Cent sacs de blat’. Ell li diu: ‘Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta’.

»I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXV L’ANY C

Els administradors no rebien a Palestina un sou per la seva gestió, sinó que vivien de la comissió que cobraven, posant sovint interessos desorbitats als creditors. L’actuació d’administrador s’ha d’entendre així: el que devia cent barrils d’oli havia rebut prestats cinquanta res més, els altres cinquanta eren la comissió corresponent a què l’administrador renuncia per guanyar amics per al futur. Renunciant a la seva comissió, l’administrador no lesiona gens els interessos del seu amo. Per això l’amo el felicita per saber garantir-se el futur donant els “injust diners” als seus creditors.

Segons l´evangeli, la generositat és una manera de desbancar l´ambició. És remei per a molts mals. Ser generós contraresta la tendència innata a acumular, obre la porta al compromís d’aportar tots els mitjans possibles per lluitar contra la desigualtat. Les persones generoses, les que arriben a lliurar el cor, fan no només que no tot estigui perdut, sinó que el futur sigui més ple i falaguer.

Una comunitat creient que no ha après el camí de la generositat desdibuixa la cara del Jesús evangèlic. Els injustos diners, com a encarnació de l’escala de valors de la societat civil, serveixen de pedra de toc per assajar la disponibilitat del deixeble a posar al servei dels altres allò que de fet no és seu, sinó que els ho ha apropiat en detriment dels desposseïts i marginats.