Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 14,1.7-14)

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: ‘Cedeix-li el lloc’, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: ‘Amic, puja més amunt’. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos!».

DIUMENGE DE LA SETMANA XXII L’ANY C

El capítol 14 de Sant Lluc està dedicat tot a “discursos de taula” del Senyor, gènere literari normal a l’antiguitat. El primer verset serveix d’introducció general i determina les circumstàncies de temps i de lloc: dissabte, a casa d’un fariseu. A continuació, Lluc relata una paràbola sobre l’elecció de llocs i una altra sobre l’elecció dels convidats… Per donar unitat a aquesta secció, Lluc imagina que aquests discursos els ha dirigit Crist successivament als convidats, al senyor de la casa hi ha un dels convidats.
Als “discursos de taula” transmesos per la literatura pagana de l’època, els autors presentaven els comensals reunits al voltant del senyor de la casa i subratllaven la seva pertinença a l’aristocràcia o a les esferes de la filosofia. Lluc comença igualment amb el retrat dels notables fariseus.
Durant el dinar, cada convidat havia de pronunciar un discurs, ja fos per fer l’elogi del tema estudiat, o per exposar les seves manifestacions exteriors. El discurs de Crist està muntat de la mateixa manera: el tema triat és la humilitat; Jesús fa la descripció de les seves manifestacions i després la defineix.
Lluc pensa de manera especial en les dificultats que aleshores trobaven les assemblees cristianes. Era urgent formular regles concretes inspirades a l’Evangeli.
La intenció de Lluc, en presentar els dos relats que constitueixen l’Evangeli d’avui, és procurar els elements d’una teologia de l’assemblea dominical. L’assemblea cristiana és oberta a tothom; no és l’assemblea de la salvació, si tots els participants no se senten a gust.
Les paraules de Jesús a l’evangeli d’avui mostren les regles d’or del protocol cristià: renunciar a donar-se importància, convidar els qui no hi poden correspondre; donar la preferència als altres, asseure a la taula de la vida els qui hem llançat lluny de la societat.
Qui això fa, mereix una benaurança que ve a sumar-se al catàleg de les vuit del sermó de la muntanya: «Feliç tu, perquè no et poden pagar; et pagaran quan ressuscitin els justos.»
Paradoxalment, s’adquireix el veritable honor, no exaltant-se a si mateix sobre els altres, sinó posant-se el darrer al seu servei. La generositat s’ha de compartir amb els qui no poden pagar amb la mateixa moneda, perquè no en tenen res. L’honor consisteix a servir ocupant els darrers llocs; i això ja no és motiu de vergonya sinó senyal veritable que ja s’està dins del grup dels veritables seguidors d’un Jesús que no ha vingut per ser servit, sinó per servir i donar la vida per molts”

 

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies
%d bloggers like this: