Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 3,13-17)

En aquell temps, Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient: «Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!». Jesús li respongué: «Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol». Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Davant d’Ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’Ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

Temps de Nadal BAPTISME DEL SENYOR

En llegir el text de l’evangeli, cal advertir que el llenguatge que utilitzen els evangelistes per parlar d’aquest esdeveniment no en facilita la recuperació en la simplicitat històrica. Els evangelistes han fet servir el llenguatge i les imatges que la literatura de l’Antic Testament va consagrar per narrar les teofanies o manifestacions de Déu (Moisès davant l’esbarzer, el Sinaí, la vocació dels profetes…). D’aquesta literatura procedeixen els tres elements plàstics de la narració evangèlica: l’obertura del cel, la veu que se sent i la baixada de l’Esperit.
Però, encara que no puguem recuperar el fet en la realització històrica, sembla clar que aquest va ser un moment decisiu per a Jesús, en la comprensió de la seva pròpia identitat i en l’aclariment de quina era la seva missió. Tot això, sens dubte, Jesús ho va haver d’anar descobrint gradualment. Així ho insinua l’evangelista Lluc quan parla del seu creixement i progrés a tots els ordres. I en aquest procés de maduració personal tindran un paper decisiu molts elements: alguns textos profètics que Jesús havia escoltat i pregat des de petit (entre d’altres, el del profeta Isaïes que recull la primera lectura), la personalitat i la predicació de Joan Baptista i també l’experiència religiosa que visqués en batejar-se a les aigües del riu Jordà.
Simplificant, podem dir que, d’alguna manera, per a Jesús el seu baptisme va ser una “il·luminació” sobre la seva pròpia identitat, un “pas decisiu” que va dividir la vida en un abans i un després, i l’inici “d’una missió pública” que va assumir i va portar fins a les últimes conseqüències.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies