14/04/2024 Diumenge 3 (B) de Pasqua

 Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 24,35-48)

En aquell temps, els deixebles referiren les coses que havien succeït en el camí, i com el conegueren en la fracció del pa.

I mentre estaven parlant d’aquestes coses, ell es presentà enmig d’ells, i els digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Contorbats i espantats, pensaven que veien un esperit. I els digué: «Per què esteu pertorbats i per què s’aixequen aquests pensaments en els vostres cors? Mireu les meves mans i els meus peus, que soc jo mateix! Palpeu-me i mireu, perquè l’esperit no té carn ni ossos com veieu que jo tinc». I havent dit això, els mostrà les mans i els peus. I a ells, encara sense creure per l’alegria i plens d’admiració, els digué: «¿Teniu alguna cosa per menjar?». I ells li oferiren un tros de peix a la brasa. I prenent-lo davant d’ells, se’l menjà.

I els digué: «Aquestes són les paraules que us he dit quan encara era amb vosaltres: que convenia que es complissin totes les coses que han estat escrites sobre mi en la Llei de Moisès i en els Profetes i en els Salms». Aleshores els obrí l’enteniment per a entendre les Escriptures. I els digué: «Així està escrit: que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts al tercer dia, i que es predicaria en el seu nom la conversió per a la remissió dels pecats a totes les nacions, començant des de Jerusalem. I vosaltres sou testimonis d’aquestes coses.

DIUMENGE de la setmana III any B

En trobar-se amb el Ressuscitat, els deixebles no donaren crèdit al qual veieren i pensaren que es tractava d’un esperit. No s’ho podien creure, superava amb escreix les seves expectatives. No entenien el que estava passant. O estava mort o era una mena de fantasma. El Ressuscitat vol indicar-los que és totalment real i el que viuen està arrelat en la vida quotidiana. Per això els mostra les seves ferides i els demana de menjar. Els va caldre molt de temps per assimilar aquella experiència extraordinària i desconcertant. Molt sovint als cristians d’avui ens passa el mateix. L’Evangeli ens pot semblar un idealisme inassolible, els seus relats, històries ingènues i espiritualistes. En canvi, a mesura que ens atansem a les ferides del món i atenem les necessitats més bàsiques del nostre proïsme, ens adonem que la resurrecció no és un relat didàctic, edificant, que pretén animar-nos en moments de dificultat, és un testimoni ferm de com la vida de cada dia està estretament vinculada al pla de Déu.