18/12/2022 Diumenge 4 (A) d’Advent

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 1,18-24)

El naixement de Jesús, el Messies, fou d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.

Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir ‘Déu amb nosaltres’». Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

DIUMENGE IV d’ADVENT L’ANY A

Què hem incorporat a l’equipatge aquestes setmanes d’advent que precedeixen Nadal?

· Vigilància o distracció generalitzada?

· Bons camins o senders equivocats?

· Disponibilitat o tancament al qual celebrarem?

· Interioritat i profunditat o una finestra oberta al consum sense mesura?

· Oració o manca de relació amb Déu?

A l’interior d’una gran marquesina esperava un grup nombrós d’estudiants a l’autobús que els traslladaria a les obligacions estudiantils a la ciutat. Aquesta estampa em suggereix que, precisament, això és L’ADVENT: és esperar i pujar puntualment a l’autobús de l’esperança i de la gràcia. Als seients de la credulitat i de la sorpresa. És esperar amb l’equipatge cristià preparat. Amb el cor a punt perquè Nadal el celebrem amb el seu vessant més sant i millor. És obrir els ulls ben nets i contemplar el Misteri. És tenir els peus ben disposats per marxar a Betlem i adorar-lo. És obrir les mans i acaronar el regal de Nadal: L’AMOR DE DÉU.

Déu travessa la vida de l’home (traient-lo de la seva letargia i de la seva monotonia) per traslladar-lo cap a un llogaret de Judà on manarà a dolls l’alegria amb la mateixa transparència i color del cel: L’AMOR D’UN DÉU HUMÀ.

De la mateixa manera que aquell autobús s’aturava perquè hi pugessin els que volien anar a un altre destí diferent… Déu també es va aturar, millor dit, s’atura encara avui dia al BELEN (el cor de cada persona) perquè entenguem que és capaç de qualsevol cosa; fins i tot de caminar a peu pla, somrient i plorant; de fer-se conductor en Crist per fer-nos viure de manera totalment diferent.

I, en aquesta línia, l’evangeli d’avui: Josep esperant i mai desesperant. Els seus dubtes van donar pas a una col·laboració sense treva, sense condicions i sense desmai: apujant-se, subscrivint i sumant-se, en definitiva, als plans de Déu.

· Gràcies, Senyor per creuar per les nostres vides!

· Gràcies, Senyor per aturar-vos en la marquesina del nostre cor!

· Per no exigir-nos sinó la FE per estar al teu costat!