Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 3,1-12)
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: «És la veu d’un que crida en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes». Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir: «Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga».
DIUMENGE II d’ADVENT L’ANY A
Està vist que el sistema d’organització i d’apostolat, que l’Església ha seguit fins ara, s’està enfonsant. Això preocupa i fa por a molta gent. Per què no pensem que el que cal és modificar l’organització i l’apostolat que fins ara ha posat en pràctica aquesta nostra Església? Això és el que ens diu Juan Bautista. La importància d’aquest gran profeta rau en el fet que aquest personatge singular presenta les claus que expliquen allò que realment va representar la figura de Jesús, la seva vida, el seu missatge i el seu destí final. Des d’aquest punt de vista, el primer que salta a la vista és que Joan va ser un «home marginal» a la societat hi ha la religió jueva d’aquell temps. És a dir, Joan va viure als marges d’aquella societat i aquella religió. El lloc on va viure (el desert), la seva forma de vida (vestimenta i menjar estrafolària), el seu missatge de denúncia que el va enfrontar amb els poders, tant religiosos com polítics. Tot això indica clarament que Joan no va ser un home integrat en el sistema, sinó «auto exclòs» d’aquell sistema de poders i creences. Això és el més palès que s’adverteix a la vida de Joan Baptista.
Joan va viure així perquè així van viure els «grans profetes» d’Israel, homes que van viure als límits i fins i tot fora dels límits d’aquella societat. Els profetes bíblics van presentar i van proposar un «món alternatiu»: una altra manera de veure la vida, altres valors, altres criteris. Per això, els profetes «tractaren amb reis, profetes i sacerdots; però, en parlar d’un món alternatiu, no deien què volia escoltar l’elit». Això explica que Joan va viure i va parlar com a profeta d’un món diferent i nou. Perquè, per fer això, no es pot ser «funcionari» del sistema, sinó un «auto exclòs» davant del sistema.
Això és el que hauria de fer el clergat, començant pels bisbes. Però això serà possible el dia que els cristians creguem de debò en la força de l’Evangeli. No només per creure-ho. Sinó sobretot per practicar-ho. A partir d’aquests criteris, es comprèn allò que Joan Baptista va representar i va voler. Així es prepara el camí del Senyor. Mitjançant la denúncia, l´exigència, la urgència d´un canvi de vida. Però això només es pot fer a partir d’una «autoritat» que només la té el que no està integrat en allò que denuncia. Des de la pompa i la ostentació, com es denunciarà la maldat i la ridiculesa que comporten la pompa i la ostentació?
José María Castillo