14/01/2024 Diumenge 2 (B) durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 1,35-42)

 L’endemà eren allí altra vegada Joan i dos dels seus deixebles; i contemplant Jesús que passava, diu: «Mireu l’Anyell de Déu». I el sentiren parlar els dos deixebles i van seguir Jesús. I Jesús, girant-se i veient-los que el seguien, els diu: «Què cerqueu?». I ells li digueren: «Rabbí -que vol dir: Mestre- on t’estàs?». Els diu: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren i veieren on s’estava, i es quedaren amb ell aquell dia; era cap a l’hora dècima.
Andreu, germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit Joan i el seguiren. Aquest trobà primer el seu germà Simó, i li diu: «Hem trobat el Messies -que vol dir: Crist». El portà a Jesús. Jesús el mirà, i digué: «Tu ets Simó, fill de Joan; tu seràs anomenat Cefes -que vol dir: Pere».

DIUMENGE de la setmana II durant l’any B

Dos deixebles de Joan el Baptista escolten el seu mestre expressar-se sobre Jesús com “l’anell de Déu”, i sense preguntes o vacil·lacions, segueixen Jesús, és a dir, es disposen a ser els seus deixebles, cosa que comportarà un canvi important per a les seves vides. Aquests cercadors desitgen entrar a la vida del Mestre, estar amb ell, formar-ne part. I Jesús no es protegeix guardant les distàncies, sinó que els acull i els convida a la seva estada. Jesús no és un professor que fa una lliçó, sinó un testimoni que ofereix el seu propi testimoni personal.

Seguir Jesús, caminar amb ell, no es pot fer sinó per haver tingut una experiència de trobada amb ell. Les teories parlades –ni tan sols les teologies– no serveixen. El nostre cor –i el dels altres– només es commou per les teories viscudes, per la vivència i el testimoniatge personal.

Si observem bé, tant Joan Baptista com els primers deixebles comencen proclamant Jesús els seus propis parents i companys més propers. Aquest fet ens convida a nosaltres, cristians d’avui, a compartir Jesús amb les nostres famílies, amics, companys més propers, ja que la caritat, l’amor comença als més propers, a casa.